La força del discurs

Publicat al diari Avui el 19 de maig del 2008.

La Fundació Rafael Campalans ha publicat El paper del discurs públic per als projectes de reforma socialdemòcrates a Europa, de Viven A. Schmidt. La filosofia que hi exposa sobre el paper decisiu del discurs públic és vàlida per a qualsevol canvi social planificat. També, des de l’òptica del catalanisme lingüístic, per refundar el nostre discurs públic. El discurs lingüístic no és la realitat lingüística. No és la història de la llengua. No és l’actualitat lingüística. No és l’acció idiomàtica. No és la planificació lingüística. No és la política lingüística. No és la legislació lingüística. No és la publicitat sobre el fet lingüístic. No és l’estudi de la llengua. No és la sociolingüística. El discurs lingüístic no és cap d’aquestes coses, però les inclou totes.

El nostre discurs lingüístic, si vol ser complet, no pot ser un discurs només sobre la llengua catalana, sinó que ha d’incloure tots els aspectes de la nostra vida lingüística: el català, els altres idiomes amb què estem en contacte i els fenòmens lingüístics d’avui dia que són comuns a totes les llengües de les societats occidentals.

El discurs lingüístic, com qualsevol altre discurs social, s’expressa a través de paraules. Al fons de les paraules hi ha idees, sentiments i vivències. Un discurs social es pot considerar assentat quan la immensa majoria de la gent, des de la llibertat, l’assumeix fins al punt que esdevé una cosa axiomàtica. A diferència, però, del que passa amb altres discursos socials, el nostre discurs lingüístic té dos reptes vitals i urgents: s’ha de redefinir conceptualment i s’ha de reimplantar socialment.

Trobo que aquest article meu del 2008 que ara reedito és cent per cent vigent.

Comenta

*

(*) Camps obligatoris

L'enviament de comentaris implica l'acceptació de les normes d'ús