La nació és la llengua

Publicat al diari Avui el 14 de juliol del 2008.

La frase que encapçala aquest article és de Joan Maragall i és, alhora, el títol del llibre que Jaume Comellas acaba de publicar sobre el pensament lingüístic del nostre gran poeta, que també va ser a la seva època un periodista notable. A través del recull i l’anàlisi d’articles i altres escrits, Jaume Comellas ens explica bé l’ideari lingüístic de l’home de lletres que és avi del nostre alcalde olímpic i que ha donat nom a un passeig, una plaça i una estació de metro a Barcelona.

De les idees lingüístiques de Joan Maragall, a mi m’ha cridat molt l’atenció la que exposa els fonaments del català literari del poeta. La va fer pública des de les pàgines del Diario de Barcelona en castellà: què hi farem! La nostra història idiomàtica és així de contradictòria. Vet aquí la idea:

Si me preguntáis donde está mi academia diré: “En las montañas, en los valles, en las costas del mar, en los arrabales de las grandes poblaciones: allí están los pastores que todo lo nombran a su manera hablando con sus rebaños, allí los labradores que escuchan atentamente la tierra, allí los marineros que oyen voces en los vientos y en las olas que vienen de todas partes, allí los obreros que todo lo dicen con humor variable; y vagando palpitantes entre todos ellos, los poetas.” Tales son los académicos de mi lengua. Ved si la lengua es grande y pura.

Han passat poc més de cent anys i ara aquesta idea és impensable. Els pastors, els pagesos, els mariners i els obrers del nostre país que parlaven una llengua rica i plena són ara al cementiri. Aquella llengua alhora viva i genuïna i popular és morta i enterrada.

Un cop rellegit aquest article meu del 2008 que ara reedito, he de fer una autocrítica. Ben singular, per cert. Una autocrítica singular per quatre motius:
1) El text de l’article em sembla del tot encertat i del tot vigent. El problema és –només– el títol.
2) Representa que l’aspecte de l’escriptura en què jo més destaco és l’art de titular, fins al punt que imparteixo cursos d’aquesta matèria, i així i tot el títol d’aquest article meu no és un bon títol.
3) He fet meu el títol del llibre de Jaume Comellas, de la mateixa manera que ell ha fet seva aquesta frase de Joan Maragall per titular l’obra: d’aquesta manera tots dos ens hem identificat amb aquesta idea de Joan Maragall.
4) Criticar una idea del gran Joan Maragall i alhora el títol d’un llibre d’algú que escriu amb rigor com Jaume Comellas i alhora fer una autocrítica en el terreny de l’art de titular… doncs francament Déu n’hi do.
I ja sense més preàmbuls, vet aquí l’autocrítica. Dir que la nació és la llengua és inexacte. La nació dels portuguesos és Portugal i la llengua és el portuguès. Sí. Però la nació dels argentins és l’Argentina i la llengua és l’espanyol. La nació dels quebequesos és el Quebec i la llengua és el francès. La nació dels valencians és el País Valencià i comparteixen la llengua –i més coses– amb nosaltres els catalans i amb els mallorquins i amb els altres pobles de la nostra àrea idiomàtica. Si fos veritat que la nació és la llengua, el mapa de les nacions i el mapa de les llengües serien un mateix mapa.

Comenta

*

(*) Camps obligatoris

L'enviament de comentaris implica l'acceptació de les normes d'ús