L’imperialisme lingüístic

He llegit amb molt de gust –i recomano, ara que ve Sant Jordi– el llibre L’imperi de la llengua comuna: guia de l’imperialisme lingüístic espanyol. És una obra de Juan Carlos Moreno Cabrera, ben editada per Voliana Edicions (l’editor, Jordi Solé Camardons, és alhora el traductor del text del castellà al català).

El que més m’ha cridat positivament l’atenció de l’obra és l’autor. Juan Carlos Moreno Cabrera és fill de Madrid (hi va néixer l’any 1956). És catedràtic de Lingüística General en una universitat madrilenya (la Universitat Autònoma). Va pujar com els altres nois madrilenys de la seva generació (educat en castellà i en el menyspreu a les altres llengües del Regne d’Espanya –com ara el català– i de l’Amèrica hispana –com ara el guaraní). Però…

Si la lluita en defensa de la dignitat i de la plena normalització de les llengües minoritzades del planeta és una causa justa, i des del catalanisme lingüístic n’estem convençuts; si la gent de Madrid són éssers humans i, per tant, capaços de sumar-se a totes les causes justes, com és que són tan pocs els madrilenys que fan un discurs lingüístic com el de Juan Carlos Moreno Cabrera? Misteri.

El fet és que tot el que diu l’autor de L’imperi de la llengua comuna encaixa amb el que diem des del catalanisme lingüístic i fins i tot millora el nostre discurs. Per què el millora? Doncs, paradoxalment, perquè pensa i escriu des de Madrid, és a dir, des del centre del que ell mateix anomena imperialisme lingüístic espanyol, cosa que l’obliga a tenir una visió de conjunt –per tant, completa– de l’àrea on el castellà ha estat i és llengua d’imposició: el Regne d’Espanya i les antigues colònies americanes.

Hi ha dues dades de Juan Carlos Moreno Cabrera que a mi em resulten particularment simpàtiques i que una mica potser expliquen que sigui un lingüista madrileny que defensa la nostra llengua. L’una és que és un pensador alhora marxista i demòcrata. L’altra és que és deixeble de Jesús Tusón.

Hi ha, encara, una altra cosa que és molt d’agrair de Juan Carlos Moreno Cabrera com a autor i és l’honestedat intel·lectual, demostrada pel fet que, a l’hora de presentar els arguments –que ell combat– del nacionalisme espanyolista per intentar justificar la imposició del castellà, els exposa amb una claredat d’allò més respectuosa.

I quins són en aquest llibre els antagonistes de l’autor? Doncs els dolents de la pel·lícula, per ordre d’aparició en escena, són aquests:

Ramón Menéndez Pidal
Miguel de Unamuno
Fernando Savater
el dictador Primo de Rivera
Adolfo Suárez
el rei Juan Carlos I
Claudio Sánchez Albornoz
Juan Ramón Lodares
Ángel López García
Francisco de Quevedo

I com és que el dictador Franco brilla per la seva absència en aquesta llista? La meva resposta és que no hi és, senzillament, perquè Franco era home de poques paraules. Ja ho va dir Dalí: “Franco es el mejor escritor del mundo. Claro que nunca ha escrito nada.”

A la presentació d’aquest llibre, el mateix autor explica –clar i castellà– quina és la tesi principal de l’obra:

“La ideología del españolismo lingüístico intenta justificar el predominio o hegemonía del castellano a base de una supuesta demostración de que esta lengua es superior a las lenguas con las que convive. Sin embargo, ni uno solo de los argumentos aportados, a veces disfrazados de análisis supuestamente objetivos y científicos, tiene la menor consistencia probatoria de esa supuesta superioridad. La hegemonía del castellano tiene que ver con la imposición de esta lengua, no con ninguna propiedad de ella que la haga superior a las demás lenguas con las que está en permanente contacto. Esta es la tesis fundamental del presente libro.”

Com a tast del llibre, vet aquí alguns trossos que penso que val la pena de subratllar. Per començar, una frase que serveix de conclusió de tota l’obra:

“L’imperialisme lingüístic panhispànic és una ideologia perversa.”

Més. A la pàgina 122:

“Som, doncs, davant una sèrie de manipulacions ideològiques amb l’objectiu de presentar l’espanyol o castellà com a única llengua que té la legitimitat històrica per ser la llengua comuna exclusiva del Regne d’Espanya (i de bona part d’Amèrica).”

I a la pàgina 127:

“Un element essencial d’aquesta ideologia, que mostra el seu caràcter etnocida, és la negativa a acceptar que el català, el gallec o l’euskera són llengües pròpies de les nacions que parlen aquestes llengües des de temps immemorials.”

I a la pàgina 174:

“L’associació de l’espanyol amb el progrés econòmic i de les altres llengües amb el retard econòmic és una de les constants del pensament del nou imperialisme lingüístic panhispànic.”

I, finalment, a la pàgina 197:

“L’imperialisme lingüístic es presenta a si mateix com a defensor del progrés, de la modernitat, de la globalització, dels drets humans i de la llibertat, quan en realitat no és més que una ideologia racista, excloent, imperialista, retrògrada, particularista i que recorre a les manipulacions més barroeres i descarades per assegurar-ne la justificació i acceptació.”

“Quan aquesta ideologia s’aplica a la llengua espanyola, sorgeix l’imperialisme lingüístic panhispànic.”

8 comentaris

  • Josep Puig Pla

    12/04/2015 9:31

    Molt bo, Joan,

    Certament és una obra que s’ha de divulgar i conèixer.

    Felicitats i endavant,

  • Joan Tudela

    12/04/2015 10:19

    Gràcies, Josep.

  • Carles Martin

    12/04/2015 22:03

    M’agradaria una explicació sobre si es considera convenient la següent frase:”si la gent de Madrid són éssers humans (?) i, per tant, capaços de sumar-se a totes les causes justes, com és que són tan pocs els madrilenys que fan un discurs lingüístic com el de Juan Carlos Moreno Cabrera? Misteri.”
    També sobre si sín “dolents de película” sónMenéndez Pidal, Unamuno, el rei Joan Carles o Quevedo (del segle XVII!)
    I si no és considera una falàcia que els madrilenys (perquè ells?) han sigut educats en el fanatisme i la intolerancia cap a altres llengües hispàniques. N’esteu segurs? Jo no ho crec. Els madrilenys són dimonis, doncs?
    És aquest el “procés”, aquesates mentides que no tolerariem als castellans?

  • Joan Tudela

    13/04/2015 7:51

    Gràcies, Carles, per llegir-me i per opinar sobre el meu article.

    Penso que tot el que dius mereix, per part meva, més que no pas una resposta breu, un article sencer.

    De manera que dedicaré el meu pròxim article en aquest blog, que publicaré dissabte vinent, a contestar-te.

  • joan soldevila

    13/04/2015 9:02

    Molt bo l’artuicle : Em fa possible veure que hi ha llum a la meseta

  • Carles Martin

    14/04/2015 0:42

    Gràcies a tu, Joan, per oferir-te a explicar per extens les coses. No haguera jo pretés tanta dedicació, però si crec important dedicar una certa atenció a explicar frases que a mi, francament, em semblen contreproduents i intolerables. No crec que els nostres enemics siguen els “madrilenys educats a rebutjar les altres llengües (i menys, el català)”. Crec sincerament que eixa expressió és un a mentida i que ens estem acostumant, d’una manera pobletana, a acusar als altres de les nosteres malalties. Jo he trobat més comprensió entre madrilenys que entre valencians o alacantins (i barcelonins) front al tema de la llengua. I et dic que el nostre enemic és la incultura pàtria: moltes voltes, quan jo vaig per Barcelona i parle valencià, em contesten en castellà perquè (sembla) molts barcelonins (fins i tot independentistes) no saben que hi ha altres formes de parlar català (per exemple, la forma de parlar que tenia Ausias March, o la de Joanot Martorell) Quina pàtria volem construir? No acusem els madrilenys: ; això és el pobletanisme de descarregar culpes pròpies en els veïns(si ets de poble, com jo, sabràs que això és comú, criticar al poble veí, aldeanisme, però que no serveix per a convèncer fora del terrer).
    Sí: els madrilenys són persones humanes, t’ho assegure. No els demonitzem, perquè el demoni és a casa, més que al defora, i potser amb una relació cordial amb madrilenys, o castellans, o xarnegos, obtendríem més que el que un cert nacionalisme mediocreque e sbasa en dir que les veins són dolents. Si tens relacions amb la resta d’Europa, de segur saps que certes expressions que s’estan utiltzant, i em comenten amics italians, ens fan quedar molt mal, perquè semblen barroeres i pobletanes.
    I així espere la teua explicació del termes que (potser injustament)a mi m’’havien semblat insultants i injusts a pobles veïns (el que no volem per a nosaltres, no?), contraproduents a efectes nacionalistes.
    Una abraçada i espere la teua resposta

  • Joan Tudela

    14/04/2015 11:18

    Gràcies, Joan Soldevila, pel teu comentari.

  • Joan Tudela

    14/04/2015 11:21

    Gràcies, Carles Martin, per la teva segona aportació. La tindré també present a l’hora d’escriure el meu pròxim article en aquest blog.

Comenta

*

(*) Camps obligatoris

L'enviament de comentaris implica l'acceptació de les normes d'ús