Ideologies lingüístiques

Publicat al diari Avui l’11 d’agost del 2008.

N’hi ha que neguen el caràcter ideològic de les posicions lingüístiques i diuen que defensar el català o el castellà és una cosa neutra, com ara preferir estiuejar a la vora del mar o a la muntanya. Mentida. N’hi ha que diuen que la ideologia lingüística ens ve determinada, com el color dels ulls: si la primera llengua apresa és el català, pertanys al grup etnolingüístic català durant tota la vida i un dia més (el de l’esquela), però si és el castellà, llavors la cosa es capgira i et toca defensar sempre el castellà. Mentida. N’hi ha que diuen que no hi ha res a dir ni res a debatre perquè tenim una “lengua común” de fama mundial i el que hem de fer és deixar-nos de romanços minoritaris. Mentida.

Hauríem d’acostumar-nos a parlar d’ideologies lingüístiques, de la mateixa manera que parlem d’ideologies polítiques o socials. La veritat és que les nostres posicions lingüístiques tenen sempre una dimensió ideològica, que tenim la llibertat de construir la nostra pròpia ideologia lingüística i que el fet lingüístic no és axiomàtic, sinó que es pot debatre.

I quina és la ideologia lingüística del PP? Pregunta oportuna ara que Esteban González Pons ha anunciat que al setembre el PP presentarà al Congrés un projecte de llei per minoritzar, encara més, les llengües diferents del castellà. La meva resposta és que la ideologia lingüística del PP s’assembla perillosament a les ideologies polítiques totalitàries i, alhora, és equivalent a la ideologia del darwinisme social, que és una concepció classista i insolidària de la societat. Malignitat ideològica pura i dura.

L’articulisme, tal com jo l’entenc, és meitat periodisme, meitat literatura. Del periodisme té el factor actualitat. De la literatura té la reflexió intemporal.

Deia Eugeni d’Ors: “Elevar l’anècdota a categoria és descobrir allò que d’etern hi ha en cada moment.”

I sí. En aquest article meu de l’estiu de l’any 2008 que ara reedito, l’anècdota és una iniciativa concreta del PP contra la nostra llengua, l’etern és la ideologia lingüística del PP: malignitat pura i dura. Abans i ara.

Comenta

*

(*) Camps obligatoris

L'enviament de comentaris implica l'acceptació de les normes d'ús