Idees clares

Publicat al diari Avui el 25 d’agost del 2008.

De vegades, els alts funcionaris fan aportacions realment interessants a la literatura d’idees, escrites, això sí, amb el llenguatge sobri que els caracteritza. És el cas d’Elvira Riera Gil, subdirectora de Política Lingüística de la Generalitat, que acaba de publicar el llibre Ètica política i diversitat lingüística: per una política lingüística responsable. L’obra és plena d’idees clares i valuoses. Val la pena destacar-ne algunes.

Al món actual –diu Joshua Fishman– hi ha tres categories d’idiomes: la llengua global, que és només l’anglès; les grans llengües regionals encara en expansió, entre elles llengües europees com el castellà i el francès, però també africanes com el suahili i el hausa; les llengües locals, com ara el català.

Hem de seguir –diu Albert Bastardas– el principi de subsidiarietat lingüística: tot allò que pugui fer una llengua local no ho ha de fer una llengua regional o global; és a dir, la comunicació local quotidiana s’ha de poder fer en la llengua local històrica del territori, en el nostre cas el català.

Només les llengües locals –diu Carme Junyent– creen identitat: parles català, ets català; parlar català nacionalitza, mentre que les llengües més esteses no proporcionen identitat.

La mateixa autora, Elvira Riera, a més de fer seves les idees anteriors, n’aporta de collita pròpia: la política lingüística és, alhora, una política cultural i una política social, que ha de tenir com a objectiu prioritari la protecció del patrimoni lingüístic que singularitza Catalunya com a comunitat: la llengua catalana, en tot el territori, i la llengua occitana, pròpia de la Vall d’Aran.

Vet aquí una lectura vigent d’un llibre vigent, en aquest article meu de l’estiu del 2008 que ara reedito.

Comenta

*

(*) Camps obligatoris

L'enviament de comentaris implica l'acceptació de les normes d'ús