Elogi de la brevetat

Publicat al diari Avui el 8 de setembre del 2008.

La nostra llengua és apta per a tots els usos, incloent-hi els més lletjos, com ara les barbaritats que escriuen molts lectors comentaristes de notícies i articles als nostres diaris digitals. El que havia de ser una feliç confluència entre les noves tecnologies i la participació democràtica ha esdevingut, aquí i arreu, una tribuna en què s’hi expressa el pitjor de cada casa. Ahir, Vicenç Villatoro descrivia el problema de forma clara. Deia, però, que el gènere té com a pecat original, encara que venial, el fet que és un comentari curt, “que no permet argumentar, que és gairebé com una pintada a una paret, afavoreix la contundència i el crit”. La brevetat és pecat?

A veure què hi diu la màxima autoritat en pecats. Escoltem la paraula de Déu. Així va parlar Jesucrist, segons l’evangelista Mateu: “Expresseu-vos únicament amb un sí, quan sigui sí, i amb un no, quan sigui no, perquè tot el que es diu de més prové del Maligne”. Aquestes paraules són el meu lema com a escriptor d’aforismes. Un lema prou potent com per haver inspirat l’obra dels grans mestres de l’aforisme, com ara Joan Fuster, Rochefoucauld i Tagore, i per haver il·luminat, també, la saviesa popular que s’expressa als refranys i, alhora, els millors eslògans publicitaris.

La brevetat no és un pecat, sinó una virtut. Esforçada, això sí, com totes les virtuts: un text breu s’ha de treballar molt més que un de llarg. El mal dels comentaristes imbècils i covards d’Internet és que, a més a més, són uns ganduls, que no treballen gens ni mica la brevetat. El pecat no és, doncs, la brevetat, sinó la ganduleria aplicada a la brevetat.

Vet aquí un article meu de l’estiu del 2008 que és ara plenament vigent.

4 comentaris

  • Isidre Crespo

    29/10/2015 10:20

    Bona sort en aquest viatge, que ja portes molt de temps fent, per a content i profit nostres.
    Un altre aficionat a l’assumpte -com tu saps- ho publicita perquè, entre altres raons, és molt saludable. Fusterianament

  • Joan Tudela

    29/10/2015 11:44

    Gràcies, Isidre Crespo, pel teu amable missatge.
    Gràcies, també, per estimar l’art de l’aforisme.
    Joan Tudela

  • Montserrat Puig

    29/10/2015 18:58

    Joan Tudela té tota la raó. Sintetitzar, ser breu, requereix reflexió, esforç i molt de discerniment. Això ho vaig aprendre d’un gran professor, filòsof, poeta i traductor que afortunadament vaig tenir de docent durant el meu primer any a la facultat de filologia: em refereixo a José María Valverde. Ell ens va exercitar en l’àrdua tasca de reduir a un foli el treball d’investigació sobre un filòsof o un tema filosòfic. Quants papers no vaig haver d’estripar abans de condensar, ordenar i redactar la substància de la recerca feta en aquell reduït espai! Pocs ensenyaments, tanmateix, m’han estat tan útils com aquell!

  • Joan Guasp

    30/10/2015 12:48

    Joan Tudela, gràcies a l’amic Isidre Crespo, fa anys que conec la teva tasca aforística. Salut! Les millors persones solen tenir la virtut de la brevetat. Salutacions breus, però molt intenses, per a tu i per l’Isidre. Molt fusterianament!

Comenta

*

(*) Camps obligatoris

L'enviament de comentaris implica l'acceptació de les normes d'ús