Temps era temps

Publicat al diari Avui el 17 de novembre del 2008.

Temps era temps és una locució molt bonica que sovint triem com a títol. Penso, per exemple, en la memorable, rodona, cançó de Joan Manuel Serrat. O en l’espai de Jordi Creus en aquest mateix diari, que jo sempre llegeixo amb molt de gust. Vaig pensar en aquesta locució a l’hora de posar títol al blog que acabo d’encetar a laMalla.cat; però al final vaig optar per Anys d’aprenentatge, per encomanar-me a Goethe i a Espriu, però també perquè els articles que hi reprodueixo pertanyen, efectivament, als meus primers anys d’aprenentatge com a articulista.

Si explico tot això és perquè jo mateix he quedat ben sorprès del que deia en el primer d’aquells articles que ara tornen a veure la llum. Parlava dels dilluns, es va publicar un dilluns del mes de març del 1987 i la paraula que feia de títol era, naturalment, Dilluns. L’article celebrava un fet insòlit a Barcelona: “Ara els dilluns ja no seran com fins ara, amb quioscos deserts de diaris en català. Tindrem l’Avui, revifat, i el Diari de Barcelona, ressuscitat”. Sí: fa poc més de vint anys, Hoja del Lunes ja no es publicava i la premsa diària en castellà ja s’editava tots els dies de la setmana; però de diaris en català, els dilluns, a Barcelona, cap ni un. Ara, en canvi, poder comprar i llegir en dilluns un diari en català ens sembla la cosa més natural del món.

De vegades, des del catalanisme lingüístic, els arbres de les adversitats quotidianes no ens deixen veure el bosc dels progressos que hem viscut. És per això que, de tant en tant, val la pena fer memòria i recordar coses com ara els dilluns sense diaris en català. Temps era temps.

Aquest article meu del 2008 que ara reedito, i que fa referència a un article també meu del 1987, ens recorda que fa gairebé trenta anys, als quioscos de la ciutat de Barcelona, s’hi podien comprar tots els dies de la setmana –els dilluns també– dos diaris en català (eren l’Avui i el Diari de Barcelona), cosa que representava tota una novetat.

Ara també hi trobem dos diaris en català (són l’Ara i El Punt Avui). A més a més, El Periódico i La Vanguardia, al costat de la tradicional edició en castellà, n’ofereixen també una en català. L’oferta de premsa diària en català als quioscos de Barcelona ha millorat, doncs, substancialment. L’extensió de l’oferta de premsa digital en català és encara millor.

Una altra cosa és la qualitat de la llengua que fa servir actualment la premsa en català. Això és una altra història.

Comenta

*

(*) Camps obligatoris

L'enviament de comentaris implica l'acceptació de les normes d'ús