Amb molt de gust a la llibreria Fan Set

El dia 28 de setembre, dimecres, a les 19 hores, a la llibreria de València Fan Set (al centre cultural Octubre, al número 12 del carrer Sant Ferran) presentaré el meu llibre de narracions breus Amb molt de gust: tot de contes de Joan Tudela. M’acompanyarà a la mesa de l’acte el lingüista valencià Eugeni S. Reig.

Us hi espero!

Com a tast vet aquí un dels contes del llibre, el que encapçala el capítol Paisatges:

Tardor a Bastanist

El primer bes del sol naixent encén el paisatge. Els boscos de colors rogenc, daurat, verd esmorteït, verd perenne, i la grisor de les tarteres, plenes de pedres que rodolen cap avall, fatalment, com dones dissortades, i el blau cel ennuvolat de blanc, i l’aire invisible, que escampa el perfum humit de la tardor. El torrent de Bastanist és feliç perquè sap que després serà Segre i serà Ebre i serà mar i núvol i pluja i altre cop torrent enjogassat. El dringar incansable dels esquellots de les vaques que pasturen, la música neta i fresca del torrent i la remor del vent entre les arbredes componen la calma encantada de Bastanist, seu del santuari d’una marededéu humil, que s’ha estimat més restar al peu del Cadí, sense fer-se’l seu. Nostra senyora de Bastanist no fa d’estendard d’inquisidors, somriu al caminant desemparat, conforta els afligits i afligeix els confortats, mai no arribarà a ser poderosa. El vent, com un amant tranquil, va despullant les branques mica en mica, i les fulles esperen tremoloses la seva hora, l’hora de fondre’s amb la terra, per esdevenir terra. Alguns arbres, sense cap fulla, ja són a punt per a la hivernada; un arbre mort s’hi vol confondre, amb l’esperança de verdejar la primavera que ve, com els homes que, ja sense saba però encara dempeus, esperen el miracle d’una primavera. L’últim bes del sol ponent esvaeix el paisatge.

Seríem en un indret fora del temps, si no fos per aquell cartell que diu: Generalitat de Catalunya. Arranjament de la casa de colònies de Bastanist: 1987 – 1989. I és que a la nostra terra, la més ufana sota la capa del cel, només dues coses són omnipresents: l’obra de Déu i els cartells de la Generalitat.

 

Comenta

*

(*) Camps obligatoris

L'enviament de comentaris implica l'acceptació de les normes d'ús