Catalunya endins

Publicat al diari Avui el 16 de desembre del 2008.

Ara el principal repte del català ja no és la conquesta de nous reconeixements formals, sinó el foment dels usos interpersonals i també la qualitat de la llengua pública. Les nostres prioritats, en aquest sentit, han de ser dues i només dues: que la llengua catalana continuï sent una llengua viva i que continuï sent ella mateixa (i no pas un dialecte del castellà).

Per tant, la bona notícia, que acabem de viure, del suport del Consell d’Europa a la immersió lingüística és important, però no gaire. I la mala notícia, que viurem aviat, de la sentència del Tribunal Constitucional, en contra de la millora jurídica del català prevista a l’Estatut, serà important, però no gaire. 

I és que el futur de la nostra llengua no es juga Catalunya enfora, sinó Catalunya endins. Depèn de nosaltres. Si l’ús del català continua en gran part submergit, és perquè la majoria de la nostra gent  es passa al castellà sense necessitat cada dos per tres. Si la fonètica de l’actor protagonista de Serrallonga és escandalosament deficient, Madrid no en té la culpa. Ni tampoc la té del fet que l’IEC i el Col·legi de Periodistes, en comptes de treballar plegats per millorar la qualitat lingüística del periodisme català, s’enfrontin en una polèmica penosa que perjudica, alhora, el periodisme i el català.

La nostra agenda lingüística no hauria de ser ara visca el Consell d’Europa, ara aiaiai el Tribunal Constitucional. Que, a Catalunya, el català sigui el que ha de ser, és a dir, una llengua genuïna i viva és una cosa que decidim la gent d’aquí dia a dia. La solució als principals problemes del català és a les nostres mans.

 Aquest article meu del 2008 que ara reedito és plenament vigent.

Comenta

*

(*) Camps obligatoris

L'enviament de comentaris implica l'acceptació de les normes d'ús