La llengua dels valencians

Publicat al diari Avui el 29 de desembre del 2008.

Endevinalla: des de quin àmbit parla l’autor d’aquestes paraules? “Després de segles sense cap empara legal, de prohibició i desprestigi, la Llei d’Ús i Ensenyament del Valencià marcà un punt d’inflexió en l’estatut jurídic i també en el procés de recuperació de la llengua pròpia dels valencians. Igual que el Decret de Nova Planta marcà un abans i un després però en sentit invers.

Resposta: parla des de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL) i és Manuel Pérez Saldanya, vicepresident de l’entitat. A Catalunya, n’hi ha que encara creuen que l’AVL és el portaveu del blaverisme lingüístic. En realitat, l’AVL és un organisme de la Generalitat Valenciana, que ha dictaminat a favor de la unitat de la llengua i que n’impulsa la normalització.

Som a punt de dir adéu a l’any del 25è aniversari de la Llei d’Ús i Ensenyament del Valencià i he volgut dedicar aquest article, escrit des de València i amb títol manllevat de Manuel Sanchis Guarner, a lamentar –un cop més– la incomunicació existent entre nosaltres i els valencians en matèria lingüística, malgrat l’evidència que Catalunya i el País Valencià són els dos trossos essencials de la nostra àrea idiomàtica.

El text de Manuel Pérez Saldanya, per cert, l’he extret de la revista Saó, escrita en la nostra llengua i portaveu del sector diguem-ne més valencianista de l’Església, revista que arriba ara als 33 anys, l’edat del Crist quan va morir. I sí. Podria deixar aquest món a causa de la retirada de la subvenció de la Generalitat Valenciana: una de cal i una d’arena. A Catalunya, ben pocs tenim notícia de l’existència –ara amenaçada– de Saó

Penso que el contingut d’aquest article meu del 2008 que ara reedito, més enllà de les notícies del moment, és del tot vigent.

Comenta

*

(*) Camps obligatoris

L'enviament de comentaris implica l'acceptació de les normes d'ús