Arxiu de la categoria ‘narrativa breu’

Amb molt de gust, Sant Jordi 2017

dilluns, 17/04/2017

El dia de Sant Jordi, signaré exemplars del meu llibre Amb molt de gust: tot de contes de Joan Tudela a Barcelona, entre les 5 i les 7 de la tarda, a la parada de VOLIANA EDICIONS a la Rambla de Catalunya, davant el número 33.

També signaré exemplars d’aquesta obra a Santa Coloma de Gramenet, entre les 12 del migdia i les 2 de la tarda, a la parada AUTORS COLOMENCS situada a la plaça de la Vila (a la façana principal de l’Ajuntament).

Us hi espero!

Com a tast vet aquí un dels contes del llibre:

Català universal

Avui encara no ens en sabem avenir, tot i que ja fa quatre anys que va passar. Des de la quinta forca còsmica, uns éssers intel·ligents van donar senyals de vida, amb un missatge als humans expressat en català. Cap profeta no havia anunciat l’esdeveniment, però la cosa era ben senzilla, segons coincidien a dir tots els savis del nostre planeta:

– Els programes de televisió de la Terra s’expandeixen a la velocitat de la llum cap al cosmos. Fan en unes poques hores la distància que el Voyager triga anys a recórrer. Es veu que algú, des d’un planeta remot o des de la seva nau espacial, ha captat i desxifrat una emissió en català.

Fa quatre anys que els nord-americans i els altres, aprofitant totes les emissores de ràdio i televisió, no paren d’enviar missatges a l’espai. En català, és clar. El Govern espanyol, ofès, ha dit:

– El castellà és tan vàlid per a la ciència com el català. 

– No sigueu ridículs, li han contestat les grans potències.  

A totes les escoles i universitats del món s’estudia la nostra llengua. Els Països Catalans es beneficien d’una allau de turisme que ve a fer pràctiques de l’idioma. Tots els fòrums internacionals han adoptat el català com a llengua de treball. Els esperantistes s’han penedit i s’han passat a la nova llengua universal. Tothom s’ha adonat de cop i volta que el català és tan fàcil, que sona tan bé, i que és tan útil, mentre que les altres llengües, les pobres, totes tenen un defecte o altre, de manera que no és estrany que necessitin fortes subvencions per anar tirant. Avui tothom vol enraonar en català o, com es diu ara, en universal.

Amb molt de gust a la llibreria Fan Set

dissabte, 24/09/2016

El dia 28 de setembre, dimecres, a les 19 hores, a la llibreria de València Fan Set (al centre cultural Octubre, al número 12 del carrer Sant Ferran) presentaré el meu llibre de narracions breus Amb molt de gust: tot de contes de Joan Tudela. M’acompanyarà a la mesa de l’acte el lingüista valencià Eugeni S. Reig.

Us hi espero!

Com a tast vet aquí un dels contes del llibre, el que encapçala el capítol Paisatges:

Tardor a Bastanist

El primer bes del sol naixent encén el paisatge. Els boscos de colors rogenc, daurat, verd esmorteït, verd perenne, i la grisor de les tarteres, plenes de pedres que rodolen cap avall, fatalment, com dones dissortades, i el blau cel ennuvolat de blanc, i l’aire invisible, que escampa el perfum humit de la tardor. El torrent de Bastanist és feliç perquè sap que després serà Segre i serà Ebre i serà mar i núvol i pluja i altre cop torrent enjogassat. El dringar incansable dels esquellots de les vaques que pasturen, la música neta i fresca del torrent i la remor del vent entre les arbredes componen la calma encantada de Bastanist, seu del santuari d’una marededéu humil, que s’ha estimat més restar al peu del Cadí, sense fer-se’l seu. Nostra senyora de Bastanist no fa d’estendard d’inquisidors, somriu al caminant desemparat, conforta els afligits i afligeix els confortats, mai no arribarà a ser poderosa. El vent, com un amant tranquil, va despullant les branques mica en mica, i les fulles esperen tremoloses la seva hora, l’hora de fondre’s amb la terra, per esdevenir terra. Alguns arbres, sense cap fulla, ja són a punt per a la hivernada; un arbre mort s’hi vol confondre, amb l’esperança de verdejar la primavera que ve, com els homes que, ja sense saba però encara dempeus, esperen el miracle d’una primavera. L’últim bes del sol ponent esvaeix el paisatge.

Seríem en un indret fora del temps, si no fos per aquell cartell que diu: Generalitat de Catalunya. Arranjament de la casa de colònies de Bastanist: 1987 – 1989. I és que a la nostra terra, la més ufana sota la capa del cel, només dues coses són omnipresents: l’obra de Déu i els cartells de la Generalitat.

 

Amb molt de gust a Santa Coloma de Gramenet

diumenge, 15/05/2016

El dia 25 de maig, dimecres, a les 19 hores, a la llibreria Carrer Major de Santa Coloma de Gramenet (al número 13 del carrer Major) presentaré el meu llibre de narracions breus Amb molt de gust: tot de contes de Joan Tudela. M’acompanyaran a la mesa de l’acte Miquel-Lluís Muntané, escriptor, i Salva Redón, escriptor i president de l’Associació Colomenca de Literatura.

Estació de metro més pròxima: SANTA COLOMA (línia vermella).

Us hi espero!

Com a tast vet aquí un dels contes del llibre, el que encapçala el capítol Gent de metro:

Un poeta

El metro, un món poc amic de la llum del sol, acull de tot: panxacontents, enamorats, fanàtics, dones de fer feines, col·leccionistes, angoixats, ximples, complidors, noies precioses, savis d’incògnit, desenfeinats, optimistes, esguerrats, simpàtics, escèptics, embarassades, matiners, arruïnats, alegres, els qui són poca cosa, els qui duen una doble vida, els qui sempre fan tard, els qui van tirant, els qui no tenen cap gràcia ni talent, els qui sempre se’n surten, els qui no s’enduran cap secret a la tomba, els qui els tocarà un dia la loteria, els qui moriran l’any que ve i no ho saben… i fins i tot algun poeta. Com aquell que sempre baixa al final del trajecte vermell, a Santa Coloma. Es diu Màrius Sampere.

Ha escrit: “Cada matí agafo el metro/ cap a final de trajecte. Molt sovint/ quedem al vagó quatre viatgers/ llegint o pensant,/ apartats l’un de l’altre per no encomanar-nos/ l’amor sense esma de dos quarts de vuit./ L’insecte múltiple del xerric de les rodes/ m’entra pels forats de les orelles/ i amb estúpides potes profètiques/ se’m passeja pel cervell; jo me l’escolto:/ I si mai no es deturés la màquina i el límit/ caigués més enllà de l’última parada,/ com un viatge infinit a causa d’un senzill/ capgirament tècnic, o per un excés/ de platí en les agulles?/ Mai no ocorre; sempre arribo a la ciutat/ on treballo. Enlloc no hi ha prodigi;/ l’atzar, el meu atzar, és matemàtic./ Però tinc la certesa/ que l’artefacte perfora pacientment/ l’univers subterrani, i que cada dia/ se’n va més cap al lluny, a l’estació/ inexistent i freda/ on els pares m’esperen en silenci.”

 

Amb molt de gust a València

dissabte, 7/05/2016

Publicat a La Veu – diari digital del País Valencià el dia 2 de maig del 2016.

Noia del metro

Noia del metro, tens l’esguard al llibre de Joan Salvat-Papasseit, i el poema s’irisa en veure’s cobejat. I el cap de tren s’intriga si giraràs el full: sols per veure’t els ulls! Que les cames se’t veuen, i la mitja és de seda, amb unes fantasies que t’acaronen el turmell, i s’enfilen amunt, fins a besar-te el genoll, i més amunt encara; i tot el metro ets tu. Però els ulls no se’t veuen.

T’endús en la rierada de la teva bellesa inconscient la consciència del qui et mira: aquestes paraules te les hauria dites Carles Riba, que també era poeta, com en Salvat, i tampoc no era de pedra.

Brilles amb llum pròpia, ben bé com un sol dins aquests viaranys subterranis. Enlluernes. La teva gràcia, però, és la seducció efímera de la flor: no hi ha res més fugaç que un enamorament de metro, que només dura tres o quatre estacions.

I la teva mà és fina, i el cotó de color de moda embolica el teu cos esvelt, un cos que és un obsequi, ben esculpides les corbes dels pits i les altres corbes. I les teves sabates de dona. I les arracades, que dansen com les estrelles dins el teu univers sense confins. I el teu perfum de princesa. I, despullat, incitant, el coll, que és per al bes la més bella contrada. I el mar dels teus cabells, que estimen la galta com les ones una platja. I els llavis pintats amb pintures d’amor. Però els ulls no els sabem!

I si jo baixés ara? Mai no et sabria els ulls…

Té, ara, ja he baixat!

Aquesta és una de les narracions incloses al llibre Amb molt de gust: tot de contes de Joan Tudela, editat per Voliana, que serà presentat a València el dia 15 de juny,  les 19 hores, a la Llibreria 3 i 4.

 

Amb molt de gust, Sant Jordi 2016

dissabte, 16/04/2016

El dia de Sant Jordi, signaré exemplars del meu llibre Amb molt de gust: tot de contes de Joan Tudela, entre les 4 i les 5 de la tarda, a la parada de la llibreria PUNT I A PART a la Rambla de Catalunya, davant el número 82 (entre els carrers de Mallorca i València).

Us hi espero!

Com a tast vet aquí un dels contes del llibre:

Mort en directe

Com l’entrenador que dóna els últims consells al boxejador tot just abans de començar el combat, així l’assessor d’imatge li deia les coses que fan al cas abans que l’entrevistessin per televisió. Que només són vuit minuts però que ho veu molta gent, sobretot no perdre l’oremus, respostes breus i expressives.

Ell era cap de la comissió interdepartamental per a l’estudi dels vents que bufen a Catalunya; però l’entrevistador el va presentar com a director general de Ports i Costes de la ciutat de Lleida. Va somriure, i no va dir res.

El periodista que havia de fer-li les preguntes no preguntava res. Xerrava i xerrava, mentre els minuts anaven escolant-se. Va adonar-se que la ignorància d’aquell famós entrevistador era enciclopèdica: ho ignorava tot des de la A fins a la Z. Ben segur que no sabria diferenciar un corrent d’aire d’un huracà, però parlava amb aplom. Ell somreia i callava. La processó anava per dins.

Tenia a punt les respostes sobre la tramuntana, el vent de garbí, l’energia eòlica i tot de temes sobre els quals no podria dir ni piu, perquè ja feia set minuts i mig que l’entrevistador no parava de dir bajanades. A última hora, li va fer una pregunta:

– Així, doncs, quin paper creu que jugarà el bacallà en la dieta dels catalans del futur?

Allà mateix va escanyar-lo. Tots els teleespectadors van poder escoltar de manera nítida el so gutural de la ràpida agonia. La seva imatge pública va quedar destrossada, però ell se’n va anar més content que un gínjol.

 

Amb molt de gust a Barcelona

dissabte, 20/02/2016

Convido els lectors d’aquest blog a la presentació del meu llibre de narracions breus Amb molt de gust.

L’acte de presentació de l’obra a Barcelona tindrà lloc el dia 25 de febrer, dijous, a les 19 hores, a la llibreria Alibri (carrer de Balmes, número 26, molt a prop de la cantonada amb la Gran Via).

M’acompanyaran a la mesa de l’acte l’escriptor Miquel-Lluís Muntané i l’editor Jordi Solé Camardons (Voliana Edicions).

Com a tast del llibre, vet aquí un fragment del prefaci, que es refereix al conjunt de l’obra:

“Aquest llibre és una arquitectura basada en el número 4 per la senzilla raó que tota la meva vida és una arquitectura basada en el número 4: vaig obrir els ulls a la llum d’aquest món de mones que ens ha tocat de viure el dia 4 del mes 4 d’un any acabat en 4 i etcètera.

A l’estructura del llibre, tot són o quatres o múltiples o divisors de quatre. L’obra aplega vint-i-vuit narracions breus i dues de llargues. Els capítols reuneixen o dos contes o quatre o vuit. Les narracions llargues es divideixen en dues parts o en quatre. La primera paraula del primer conte del recull és setze, que com tothom sap vol dir quatre per quatre. Fora d’això, la meva salut psicològica és força normal.”

Com a segon tast del llibre, vet aquí un altre fragment del prefaci, que es refereix a un dels contes:

“Amb molt de gust és el títol de l’altra narració llarga i alhora és el títol del volum sencer. Publicada per primera vegada al novembre del 2014, la narració Amb molt de gust és un petit homenatge a l’autor del poema Tirallonga dels monosíl·labs, Pere Quart. En tots dos casos, en el conte i en el poema, es tracta de creacions literàries que s’expressen només amb monosíl·labs, exercici possible pel fet que la llengua catalana en té tants, de monosíl·labs, que amb aquest material i prou és possible d’explicar una història sencera, en prosa o en vers.”