Arxiu del mes: octubre 2011

Enlordint es vents dera tardor

dissabte, 29/10/2011

Er heired comence a arribar, pensi ath temps que passegi per Les e nòti er aire fresquet peth dejós deth tricòt. No sai se sò mès apròp der estiu que sauvi recent ena retina o der iuèrn que començarà laguens de pòc.  Aguesta ei ua epòca de transicion entà es toristes e es otèls tà premanir era sason d’iuèrn. Qui non tornarà a aufrir lhets ei era residéncia deth poble. Non serà pera prauba activitat. En estiu, Les ei plen de vida e joenessa. Ei estranh, hè cinc menutes que non me crotzi damb arrés. E açò qu’era Resi encara non a barrat. Ac harà era setmana que ven.  

Eth secretari deth Departament d’Empresa e Ocupacion dera Generalitat, Enric Colet, hec ua visita eth passat diuendres ath personau d’aguesta Ciutat de Vacances entà anonciar eth sòn barrament.  Es autes dues que i a, Tarragona e Llançà, tanben les barren. Aguestes residéncies son propietat deth govern. Segons hònts deth departament, se clausuren es centres perquè son deficitaris. 

Es trabalhadors dera residéncia de Les auien premanit ua manifestacion a rason dera demorada visita de Colet. Eth secretari s’auancèc ara hora prevista entara sua arribada en pòble aranés e era protesta ne s’inicièc. Aguesti politics se les coneishen totes. Eth responsable d’Empresa e Ocupacion prometec as empleats, igual que en Llançà, que sajarà ua recolocacion.

Era crisi continue eth sòn camin. Es retalhades corren ath sòn darrer sense resultats positius visibles. Es negatius les viuem cada dia. Colet s’a pujat ath coche oficiau e a abandonat es montanhes araneses entà tostemp. Es sues paraules se les emporte un aire cada còp mès heired. Un sentiment de tristesa invaís er ambient de tardor. 

Cartes deth nòrd d’Africa

dimarts , 25/10/2011

Líbia ei de celebracion. Semble estranh tan tarrabastèri en un país d’Africa sense que estongue relacionat damb un partit de fotbòl. Ja ère ora. Era revòuta pacifica, que comencèc en hereuèr a través des hilats sociaus per aqueri que creiguien ena força dera paraula per dessús des bales, s’auie convertit en un conflicte armat a nivèu nacionau. Dempús de mesi de guèrra, sang e descontrol generau, es rebels an acabat damb eth regim de Gaddafi.

Òc, eth Can lhòco d’Orient Miei, coneishut atau pèth sòn caractèr bellic, siguèc estronhat per un laueg uman damb hame de drets. Encara que eth Conselh Nacionau de Transicion (CNT) dubte dera identitat deth desfigurat. Aqueth tipe recebec ua pallissa coma se siguesse un chauat gessent sense pagar pera porta deth darrèr d’un locau de carretèra damb lums de neon. Normau que non calessen era man en huèc deuant d’aquera imatge deplorable. Damb tot açò, eth noste amic Muammar non tornarà a shordar. 

Era liberacion nacionau s’a proclamat e era lei islamica passe a delimitar eth nau regim de dret. Era hèsta continue. E coma non, ara era poligamia dèishe d’èster confinhada -tanben entà es hemnes? upps- , eth divòrci ei possible e, prenètz atencion, es bancs an proibit era usura. Ara enteni d’a on an gessut es prejudicis contra er Islam. Capitalistes occidentaus baishatz es tipes d’interès!!

Tot eth mon ei d’acòrd, sus eth papèr, ena naua destinacion dera libertat: era democracia. Sufragi universau? Sigue coma sigue, dempús d’abandonar eth sòn lòc de trabalh, eth prumèr ministre deth CNT, Mahmoud Jibril, avalorèc que eth nau govèrn s’a de consolidar en tèrme d’un mes. Eth Fòrum Economic deth Mar Mòrt cre que ua setmana. Er lunfern de Gaddafi a existit pendent 42 ans. Es mans deth pòble encara oloren a povora. Sigam racionaus. Es causes ben hètes porten eth sòn temps. Se mos lheuam ben dora, sense retrets… De moment, anatz-vos a dormir tard, mès pensatz que deman auetz de lheuar un país. Ua naua esperança.