Arxiu del mes: novembre 2011

Eth prètz dera nhèu

diumenge, 27/11/2011

Eth vint-e-sies de noveme se celebrèc en pabelhon d’espòrts de Sort era entrega de prèmis as prumèrs classificats deth Circuito Freeride Pirineos 2011. Es guanhadors d’aguesta modalitat, basada en baishar per dehòra de pista damb era supervision d’enquia sies jutges, sigueren Aymar Navarro e Marta Benaiges en esquí , Alex Martínex e Mònica Font ena especialitat d’snow, e Albert Bros en telemark.

Es valents que practiquen aguest espòrt, pujen tucs perdudi en miei d’un desèrt blanc entà dempús pientales dessús des sues taules e esquís. Se eth prètz des forfatis des estacions catalanes continue creishent coma enquia ara, en un futur non massa luenhan, es que estimen er esqui s’hauran de cauçar damb raquetes e crampós.

Era mieja der increment deth prètz deth forfait en es catorze estacions ei de cinquanta centims. Un aument leugèr a còp de uelh. Mès, ena hiestreta de venta es prètzi son tan nauti coma eth caviar o eth champaigne Moet Chandon.  Baqueira-Beret continue mercant rècords: un forfait de dia entà un adult coste quaranta sies èuros. A tot açò, moltes estacions demoren daurir era pròpleu dimenjada. Peth moment, non creigui que cubren aguestes animalades entà ralhar es esquís, perqué nhèu, lo que se’n ditz nhèu, non n’a queigut guaire.

De nau en Sort, era temperatura en carrèr ei de sies graus, e eth Pòrt dera Bonaigua ei mès verd qu’era Lana de Les. Laguens deth pabelhon, es riders guanhadors receberen coma prèmi un parelh d’esquís tà dehòra de pista. A cap peth naut, aguestes taules costen uns cinc cents èuros. Guaireben cent èuros mens que un forfait de temporada. Se volem esquiar, semble que mos calerà apréner a hèr freeride.

Opiant ath pòble

dissabte, 12/11/2011

11/11/11. Ager gran part des societats ath long dera Tèrra èren illusionades e capvirades per ua senzilha data… Lhocaria respècte eth Sorteig Extraordinàri dera ONCE coma se cada numerò siguesse un tresòr. Eth concèrt acustic de mobils ath madeish temps per tot eth planeta coma era Orquesta Simfonica de Viena. Maridatges a modelhons en sud-est asiatic. Eth barratge ath pas de persones en piramides d’Egipte coma era de Keops (Giza). Enquia laguens de cent ans non tornarà a auer ua diada damb es sies madeishes chifres. Qué pensaràn de nosati alavetz?

En ua classe d’istòria un professor, o mès lèu un ordinador, –segontes coma evolucionen es temps- dicte: “En an 2011, eth mon ère immers en ua crisi economica; molti païsi deth nòrd d’Africa acabauen damb es regims autoritàris; un terratrem en Japon hege caplheuar era bastissa dera prumèra poténcia asiatica; milions de joeni gessien tath carrèr entà reivindicar es sòns drets, eren coneishudi coma es indignadi; e en Espanha, era banda terrorista ETA abandonèc era violéncia.”

“Professor, professor –o ordinador, ordinador-, per qué passauen totes aqueres causes?” pregunte un alumne desvelhat. Era taïna des mainatges non cambie damb eth pas deth temps. “Açò requerís ua responsa molt endrabada” contèste er educador. “Era clau ges dera velocitat en que se mó eth mon”. Massa rapid entà era majoria de politics e dirigents. Un ritme que cada còp ei mès  estaridor e aclapador, entrant atau en ua espirau sense gessuda. A on mos portarà? “Vosati j’ac sabetz coma acabe. Ac estudièrem era setmana anterior”.

12/11/11. Era Tèrra torne ara sua aigüera. Es problemes an tornat a aparéisher ena memòria dera gent. Bèri pocs s’an het rics. Molti d’auti son cada còp mès praubi. Es Cesars an mantiengut ath poble entretengut. Queden molti ahèrs que resolver encara en 2011. Mès j’auem eth següent acte programat en Coliseum. S’apròpen es eleccions e eth sable deth escenari encara ei caud.

Era revolucion mondial

Luenh o apròp der univèrs?

dimecres, 9/11/2011

Estirat en sable dera plaja noti era brisa tardoada deth mar, mès heireda que non pas plasentèra, escotant era mort des batassades solitàries ena aurèra ath temps que guardi eth cèu. Un camp de punts jauni escandilhant un hons escur. Non i a bromes ath pè deth cèu. De patac, bèra causa se mò ena imatge diboishant era sua trajectòria en miei dera net. Era linha desapareish e er univèrs se torne a congelar. Sonque quede eth record de lo que ère ua estela fugaç. Creigui.

“Quan guardes per un telescòpi, es asteroides non se diferencien guaire des esteles” declarèc eth astronom dera Universitat d’Arizona Robert Mc Millan, dempús deth recent apropament deth sòn asteroide ath nòste mon. Damb un nòm molt típic, eth 2005 YU55 a passat entre era Tèrra e era Lua a uns 324.000 kilomètres deth nòste planeta. Descubèrt en 2005 peth astronom american, aguest planetoide ei eth que mès se mos a apropat en trenta-e-cinc ans.

“Apocaliptic, menaçador, espaventós” dirà mès d’un periodista… Mès era gran part dera gent no sap ne quan tornarà a passar eth cometa Halley. E per molt er univèrs de dehòra resulte carcanhant o interessant pera sua immensitat inexplorable -a dia d’auè-, dificilment viscam entà vèir a Bruce Willis en ua nau que non sigue de de carton-pèira. Aguestes notícies non dèishen d’èster ua estonanta que desvelhe ath mainatge que portam laguens e sonie damb caushigar bèth planeta desconeishut.

Me remoigui des mèns pensaments. Era net ei cada còp mès heireda e ua broma menace foteme eth moment. Mès tengui era vista tà naut e guardi fixament ath hons deth firmament. Era mia ment se trape navigant perduda en miei deth ocean nere deth univèrs. Eth mèn còs encara ei presoèr dera gravetat terreste. Desiri qu’arribe era ora de desembolhame des chènes.

Un asteroide passe apròp dera Tèrra

Cartes tà naut!

dissabte, 5/11/2011

Vint-e-cinc ath vermelh. Ges nere. Sonque me quede era mieitat des fiches dempús dera prumèra jòga. Guardi ath croupier damb cara de canhot castrat e me torne era uelhada coma se non le importesse. Un òme  de uns seishanta ans que porte ua americana color mostarda damb quadres chicolate li aufrís ua ficha de cinquanta per auer-le dat sòrt. Aquiu va, en ua ficha insignificanta tà d’aqueth tipe que semble un banquèr prejubilat, tot eth mèn pressupèst entà lo que quede de net.

Check!

Aguestes quantitats son ua colhonada comparades damb es milions que se botgen en es casinos de Las Vegas. Non de Pontaut -a on i a mès bars per poblant que enlòc-, es des Estats Units. Barcelona e Madrid se disputen bastir un complèx d’aguestes magnituts en Europa. Tosime massiu que, sens dubte, crearà naui de lòcs de trabalh. Mès a quin prètz? Ua jòga massa perilhosa, en plena crisi mondiau, entàs inversors.

Call!

En desèrt de Los Monegros, s’a passat deth gòi ara maufidança. Las Vegas aragoneses, Gran Scala, auien de començar damb ua inversion iniciau de 7.255 milions d’èuros. Aguesta s’a vist redusida a 500. Es obres van mès a pòc a pòc de lo previst. E es 15.000 naui lòcs de trabalh queden luènh d’èster ua realitat. S’arriben, clar. Adès que Catalunha e Madrid s’arringuen en ua auta peleja de mala encólia, aurien d’analisar ben es possibilitats reaus.

Raise!

Cambi de taula e m’en vau tàs dats. Eth sèt dera sòrt. Sies possibilitats entre trenta-sies de que gesque. Es cubets sauten pera curbetaula coma dus daufins en miei deth ocean. Un dat què dehòra deth camp de jòc. Er aute merque un quate. M’ajoqui entà guardar eth resultat dera mia sòrt… Ua auta net serà.

Fold!

Catalunha se peleje damb Madrid peth complèx de Las Vegas en Europa   

Las Vegas de Los Monegros van anin-anan

 

Passejant entre hantaumes e toristes

dimarts , 1/11/2011

Ua crotz, ua hòssa entifornada damb flors, un bust de no sai qui -toti me semblen parièrs- e un grup de japonesi damb es sues maishines de fotos mèrca Sony penjant deth còth. Païsatge singular d’un cementèri. Des de hè uns ans se desvolupen nombroses visites en lòcs a on s’escote eth pas dera Mort en cada cornèr. Eth torisme dera mort ei ua auta modalitat que nèish entà satisfar ua demanda. Mès, enquia on a arribat eth limit deth capitalisme?

En Buenos Aires existissen diferents agéncies que aufrissen rutes e guides ath long deth cementèri dera Recoleta. Coma a d’èster trapar-se un grup de toristes damb es sues bermudes beige, camises hawaianes plapades de suor dejós deth braç, lunetes de solei mèrca Raibon e estornejant ua revista de mòbles entà refrescase dera calorassa asfixianta ath temps que un òme damb ua sotana escura e ua dalha conde remoquets sus Eth bon de Joe, eth lhòco de Billy -normaument nòms americans-, eca, a poqui metres d’a on rebrembam ath noste amic o familiar que demore etèrnament deuant dera escenificacion de Malajadilha adés de Nadau de Tim Burton?

Per sort, era majoria dera gent que visite es cementèris pendant aguesti dies, son catèrves que pòrten flors e non pas trastes digitaus. E non seguissen cap guide, perquè, ena sua memòria e eth son còr, an ben present eth lòc a on diguèren adiu ad aqueth pegarràs que tan les hège arrir, tan les fotie e tan trapen de mens.

Dehòra deth mar de hòsses e cavòts, un grup de toristes asiàtics s’apropen a tot piston. Semble coma s’acabessen d’escotar era Guerra des Mons d’Orson Welles e húgessen espampariadi. Mès auè ei eth dia de Toti es Sants, e eth respècte pera tradicion a mès pes qu’er interès des toristes. Per sort, passen de long direccion a un monument que se quilhe mès enlà.

Milèrs de visites en es cementèris entà Toti es Sants