Luenh o apròp der univèrs?

Estirat en sable dera plaja noti era brisa tardoada deth mar, mès heireda que non pas plasentèra, escotant era mort des batassades solitàries ena aurèra ath temps que guardi eth cèu. Un camp de punts jauni escandilhant un hons escur. Non i a bromes ath pè deth cèu. De patac, bèra causa se mò ena imatge diboishant era sua trajectòria en miei dera net. Era linha desapareish e er univèrs se torne a congelar. Sonque quede eth record de lo que ère ua estela fugaç. Creigui.

“Quan guardes per un telescòpi, es asteroides non se diferencien guaire des esteles” declarèc eth astronom dera Universitat d’Arizona Robert Mc Millan, dempús deth recent apropament deth sòn asteroide ath nòste mon. Damb un nòm molt típic, eth 2005 YU55 a passat entre era Tèrra e era Lua a uns 324.000 kilomètres deth nòste planeta. Descubèrt en 2005 peth astronom american, aguest planetoide ei eth que mès se mos a apropat en trenta-e-cinc ans.

“Apocaliptic, menaçador, espaventós” dirà mès d’un periodista… Mès era gran part dera gent no sap ne quan tornarà a passar eth cometa Halley. E per molt er univèrs de dehòra resulte carcanhant o interessant pera sua immensitat inexplorable -a dia d’auè-, dificilment viscam entà vèir a Bruce Willis en ua nau que non sigue de de carton-pèira. Aguestes notícies non dèishen d’èster ua estonanta que desvelhe ath mainatge que portam laguens e sonie damb caushigar bèth planeta desconeishut.

Me remoigui des mèns pensaments. Era net ei cada còp mès heireda e ua broma menace foteme eth moment. Mès tengui era vista tà naut e guardi fixament ath hons deth firmament. Era mia ment se trape navigant perduda en miei deth ocean nere deth univèrs. Eth mèn còs encara ei presoèr dera gravetat terreste. Desiri qu’arribe era ora de desembolhame des chènes.

Un asteroide passe apròp dera Tèrra

Comenta

*

(*) Camps obligatoris

L'enviament de comentaris implica l'acceptació de les normes d'ús