Arxiu del mes: desembre 2011

Cambis…

divendres, 30/12/2011

Er estat de Samoa, situat en Pacific Sur, a decidit qu’eth dia d’aué non existisque. Bueno, tad eri signifique qu’ei era darrèra jornada der an. D’aguesta forma jamès coneisheran eth diuendres 30 de deseme de 2011. Damb eth saut dera franja oraria, eth govern demore trèir-ne avantatges comerciaus e entath torisme.

Aguest non ei eth prumèr cop qu’eth país, de 180.000 abitants, cambie elements importants deth dia a dia. En 1892 celebrèren eth quate de junhsèga dus viatges  entà alinhar-se damb eth calendari des EUA. E hèr sonque dus ans, es coches passèren de condusir pera dreta ara quèrra.

Quan pensi en Samoa, me ven ath cap Oscar Acosta, mès coneishut coma eth Doctor Gonzo –personatge dera novèla e pellicula Fear and Loathing in Las Vegas, escrita per Hunter S. Thompson–. Er avocat ei un tipe singular, miei lhòcu, hartèra e drogadicte. Le pogui imaginar corrent d’un costat ar aute dera carretèra: “Coma avocat tòn, t’aconselhi qu’anèsquem peth miei”. Un gran individu dera istòria deth cine pòc reconeishut.

Aguesti samoans son era repèra. Au mens eth sòn govern cambie bèra causa –encara que sigue era ora–. En europa des dera entrada der èuro, es mens modificacions possibles e toti a víuer deth conde.

Erós an nau a toti e vigilatz damb es mòssos!

Un aute pas

dimarts , 27/12/2011

Er aranés continue traspassant frontères. Eth deluns 26 de deseme se presentèc eth nau format televisiu Aran TV que se veirà a trauérs deth canau Lleida TV. Aguest projècte nèish dera collaboracion deth sindic, Carlos Barrera, er alcalde de Vielha e Mijaran, Àlex Moga, e eth Grup Segre.

Es cambis politics acostumen a portar modificacions de toti es colors. Açò non ei cap nauetat. Es mieis de comunicacion tostemp s’an considerat coma eth quart poder, e per aquerò caminen dera man damb era politica. Ei lo mès normau deth món quan coneishes aguest àmbit.

Damb eth finau dera legislatura de Paco Boya (UA), eth projècte d’Hèm TV s’acabèc. Des d’un punt de vista personau e professionau, an hèt un trabalh seriós e molt ben detalhat. Sense curbir era actualitat pera manca de mieis e recorsi, an mostrat ahèrs actuaus relacionats damb era Val d’Aran deishant un nivèu fòrça naut.

Ara ei eth torn de Convergència. Desconeishi es antecedents periodistics de Manuel Moga (Aran TV). Mès li dongui un vòt de confidança per arriscar-se en ua aventura tan malaisida coma ei eth periodisme en aranés. Comunicar ena nòsta lengua compòrte ua funcion sociau e non se pot publicar quinsevolh causa. Non tot vau. Cau exigir rigor e veracitat informatiua e aunestitat critica.

Molta sòrt!

A uedar eth morralet des sòs!

dissabte, 17/12/2011

Eth Nadau s’aprope. Non ac digui pas pes prumèrs flòcs de nhèu qu’an queigut –ja ère ora–, ac comenti pes quantitats de persones qu’aguesti dies invadissen centres comerciaus plens d’arbes blancs, holets aufrint mochets as mainatges, paquets de presents, panèus gigants, eca. Tot ua escenificacion que mos transpòrte ath talhèr de Pair Nadau ena madeisha Lapònia entà un unic objectiu: trèir-mos es sòs.

A trauérs dera aparicion de tres esperits (passat, present, futur) en casa d’un praube desfortunat e malurós, Conde de Nadau de Dickens  critique es desparietats economiques dera societat. Un messatge, escrit a miejans deth sègle XIX, damb molt chuc tad aguestes dates. Semble qu’aué en dia es tres esperits se passegen entre botigues fomentant un consumisme massiu. S’eth escriptor inglés se lheuesse deth cavòt, non tardarie en crompasse –o prèner prestada– ua arma entà tornar-se-n’hi.

Dies heiredi e de còrs geladi. Non cau desbrembar es valors qu’antigaments se premoiguien tà Nadau; començant per ajudar as que mès n’an de besonh –qu’enes temps que corren èm era majoria– e mantier alugada era illusion des mainatges.

A tot açò, continuam aumplint era pilòta deth capitalisme –jo eth prumèr– enquia que pete. Aqueth dia non poiram ne crompar un tròç de pan –coma ena Alemanha dera Republica de Weimar– e auram de tornar a escambiar bestiar e minjar.

Cinc garies per un vedèth? Quin panatòri!!

Era recerca der òr blanc

dimarts , 13/12/2011

Inesperadaments, dempús d’ua setmana de pònt en dimarts e dijaus –lo que generaue mès oportunitats entà captar toristes–, es otèls dera Val d’Aran e deth Pirineu de Lleida somen es pitjors numeròs d’ocupacion en molti ans. Damb ua mieja deth 30% de pernoctacions, es establiments d’ostalaria s’an minjat un patac de crambes en stock e n?’an regalat moltes d’autes baishant-ne eth prètz.

Estam començant a pagar era factura d’un desvolupament torístic basat en sòs facils e era urbanizacion en massa de pòbles deth Naut Aran. Hèr pòur passejar per molti d’eri per s’apareish un hantauma en mièi de tanti chalets. Tanben ei ua vergonha tot çò que s’a bastit en Val de Ruda ath long des darrèrs ans. Ua ginhauetada a toti es otèls e restaurants de Mièi e Baish Aran gestionadi per vesins aranesi que sonque poden hèr que guardar coma es grans companhies deth sector les panen es clients.

Torisme sostenible? Non gràcies açò ei era Val e volem viuer tostemp de Ba-Be –atau ei coma es rics de dehòra diden Baqueira-Beret, s’ac diguessen tot seguit se les poirie espatracar eth cervèth–. A guairi des empresaris locaus les auesse agradat qu’aguest passat pònt hi auesse agut ua alternatiua fòrta ath torisme de nhèu centrat en esquí?

Era mashina de hèr sòs s’a estropiat ara demora des prumères nheuades dera sason tà que s’aparie per era soleta. Aguest ei, malastrosaments,  er òr blanc aranés.

Net de bièra… e fotbòl

divendres, 9/12/2011

Arribe era demorada net. Dempús de molti dies escotant era canson, Madrid e Barça se enfronten en un düèl que comence a cansar. Que se trivote, Villa o Alexis ena dauantèra, defensa de tres, de quate o de cinquanta, eca. Tot alimentat per ua premsa cada còp mès jauna e semblanta as programes deth còr. A mes, era hegemonia des dues equipes en panorama internacionau a engreishat un conflicte basat en discussions de saumets.

Es mieis de Madrid hènt, per exemple,  un reportatge sus es victòries des blancs, es arròdes de premsa de Guardiola o es numeròs e estadistiques dera equipa catalana. Rapidaments es diaris esportius e televisions de Barcelona aluguen es alarmes e contraataquen. Ara longa, se bastís ua torciròla qu’arribe a transformar-se un sense sentit d’allusions sus petits detalhs, insignificants a còp de uelh e magnificats per un collectiu mès mau vist cada dia que passe.

Dempús de trabalhar coma redactor d’esports en Diari de Tarragona, consideri que se pot hèr periodisme esportiu de qualitat sense quèir enes arratères des sensacionalistes. Actuauments, diaris d’informacion generau coma La Vanguardia, Ara, El País o El Periódico aufrissen milhors e rigorosi  contenguts sus esports que non pas es que s’ocupen d’eri exclusivaments.

A tot açò, ja ei ora de qu’era pilòta comence a rodar.

Amortatz es mobils, comence era television de qualitat

diumenge, 4/12/2011

Eth dissabte tres de deseme se celebrèc en Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB) era 17ª edicion dera mòstra de television de qualitat, mès coneishuda coma Miniput. Es reproduccions son documentaus  que denoncien situacions reaus ignorades pera societat. Toti es videos mòstren que pera pantalha nèra deth nòste minjador tanben i a lòc tà programes diferents des que cada dia s’enpòrten tota era audiència e que qualifiqui de: neurodegeneratius.

Era prumèra reproduccion –era que mès m’agradèc–, ei un judici fictici, ja que non se celebrèc, sus era expolsion –a plec de braç– des sues cases des vesins de Cleveland pes patrons de Wall Street que an crompat es bastisses. De quí ei eth tòrt? Es bancs dauen ipotèques que eth pòble non podie pagar, e families der èst dera ciutat eren eroses per auer un losat dejós deth quau minjar e dormir. A miejans des nauanta, eth govèrn yankee daue ajudes economiques tà baishar er indèx de praubesa entà que tot eth país -eth país dera libertat- aguesse ua propietat ath sòn nòm.

Damb eth tipic avocat jueu defenent eth pòble, e un nòrd-american gròs e barbut, eth judici fictici compde damb era preséncia de testimònis dirèctes sus er abandon massiu en èst de Cleveland. Un peleja, en es jutjats, interessanta e plia de nuds capviradi.

Ena realitat non i auèc cap senténcia, perqué es capmèstres de Wall Street sauvèren era celebracion deth judici. Un exemple de que non totes es persones son iguals deuant dera lei.

Ua television publica valenta

Miniput

Eth huec des vanitats

divendres, 2/12/2011

En Alemanha, “eth lairon mès pèc deth país”, batiat atau pera premsa locau, a estat condemnat peth Tribunau Superior d’Osnabrück a sèt ans de preson dempús deth panatòri a ua sucursau bancaria barrada des de hè dètz-e-sèt ans. Eth lairon qu’anaue armat damb un pistolet de joguet, panèc quate cents èuros a un òme que passejaue apròp der antiga bastissa a on se trapaue eth banc.

Ena nòsta tèrra vam anin-anan. Personatges politics e coneishudi que mos panen ena cara e passen per un judici premanit coma se siguesse era Hoguera de las Vanidades entà hèr eth paper coma qui pane. Molti d’aguesti hèts ja les coneishem: mauversacion de hons economics, concessions a cambi de vestits, inversions o frecs personaus a cargue dera tarjeta VISA dera empresa… o ajuntament. Mès, i a d’autes situacions que les viuem mès d’apròp e arrés ditz arren.

Es licéncies d’abitatge enes bòrdes dera Val d’Aran. Bastisses que antigament servien entà sauvar eth bestiar, ara se transformen en chalets de dues plantes tà que es quate rics deth moment venguen a esquiar. A jo non me semble mau. Mès ei legau? Quan pòrtes cinc ans viuen en ua borda-casa –o mansion, coma se guarde–, era lei non te pòt hèr dehòra dera tua viuenda. Ara, se t’agarren laguens d’aqueth termini, cau pagar ua quantitat de sòs superior ath prètz reau d’un adossat en miei des nòsti bosqui.

Qué harien es alemans ath respècte? Me semble que non hi aurie pro lòcs tà embarrar a toti es pantres que mos enganhen. Tot pes sòs. E aquerò que n’an a cistalhades. Mès coma ena embriagadora novèla de Tom Wolfe, era classe dominanta bèth còp perderà era jòga.

“Eth lairon mès pèc d’Alemanha”