Era recerca der òr blanc

Inesperadaments, dempús d’ua setmana de pònt en dimarts e dijaus –lo que generaue mès oportunitats entà captar toristes–, es otèls dera Val d’Aran e deth Pirineu de Lleida somen es pitjors numeròs d’ocupacion en molti ans. Damb ua mieja deth 30% de pernoctacions, es establiments d’ostalaria s’an minjat un patac de crambes en stock e n?’an regalat moltes d’autes baishant-ne eth prètz.

Estam començant a pagar era factura d’un desvolupament torístic basat en sòs facils e era urbanizacion en massa de pòbles deth Naut Aran. Hèr pòur passejar per molti d’eri per s’apareish un hantauma en mièi de tanti chalets. Tanben ei ua vergonha tot çò que s’a bastit en Val de Ruda ath long des darrèrs ans. Ua ginhauetada a toti es otèls e restaurants de Mièi e Baish Aran gestionadi per vesins aranesi que sonque poden hèr que guardar coma es grans companhies deth sector les panen es clients.

Torisme sostenible? Non gràcies açò ei era Val e volem viuer tostemp de Ba-Be –atau ei coma es rics de dehòra diden Baqueira-Beret, s’ac diguessen tot seguit se les poirie espatracar eth cervèth–. A guairi des empresaris locaus les auesse agradat qu’aguest passat pònt hi auesse agut ua alternatiua fòrta ath torisme de nhèu centrat en esquí?

Era mashina de hèr sòs s’a estropiat ara demora des prumères nheuades dera sason tà que s’aparie per era soleta. Aguest ei, malastrosaments,  er òr blanc aranés.

Comenta

*

(*) Camps obligatoris

L'enviament de comentaris implica l'acceptació de les normes d'ús