A uedar eth morralet des sòs!

Eth Nadau s’aprope. Non ac digui pas pes prumèrs flòcs de nhèu qu’an queigut –ja ère ora–, ac comenti pes quantitats de persones qu’aguesti dies invadissen centres comerciaus plens d’arbes blancs, holets aufrint mochets as mainatges, paquets de presents, panèus gigants, eca. Tot ua escenificacion que mos transpòrte ath talhèr de Pair Nadau ena madeisha Lapònia entà un unic objectiu: trèir-mos es sòs.

A trauérs dera aparicion de tres esperits (passat, present, futur) en casa d’un praube desfortunat e malurós, Conde de Nadau de Dickens  critique es desparietats economiques dera societat. Un messatge, escrit a miejans deth sègle XIX, damb molt chuc tad aguestes dates. Semble qu’aué en dia es tres esperits se passegen entre botigues fomentant un consumisme massiu. S’eth escriptor inglés se lheuesse deth cavòt, non tardarie en crompasse –o prèner prestada– ua arma entà tornar-se-n’hi.

Dies heiredi e de còrs geladi. Non cau desbrembar es valors qu’antigaments se premoiguien tà Nadau; començant per ajudar as que mès n’an de besonh –qu’enes temps que corren èm era majoria– e mantier alugada era illusion des mainatges.

A tot açò, continuam aumplint era pilòta deth capitalisme –jo eth prumèr– enquia que pete. Aqueth dia non poiram ne crompar un tròç de pan –coma ena Alemanha dera Republica de Weimar– e auram de tornar a escambiar bestiar e minjar.

Cinc garies per un vedèth? Quin panatòri!!

Comenta

*

(*) Camps obligatoris

L'enviament de comentaris implica l'acceptació de les normes d'ús