Uelhades (II)

Damb es nheuades qu’enes darrères setmanes an caperat era Val d’Aran, eth passat dissabte Baqueira-Beret  se lheuèc damb ua qualitat de nhèu desconeishuda en aguesta sason, e un caud solei entà acompanhar eth jorn d’esquí; mès açò non vò díder eth mielhor dia tà pujar a esquiar.

Longues coes de coches e toristes tant ena carretèra coma enes remontadors –a més, eth principau telesèra, eth Mirador, barrat. Es otèls èren ath tocar deth 100% d’ocupacion des de Les enquia Baqueira. Mès eth madeish dissabte ara vrespada, eth centre de Vielha non ère tot lo circulat ne moigut que se poirie demorar. Es nombroses infraestructures ath pè de pista de gigants companhies toristiques an hèt molt maut ara economia locau.

Luenh de retratar es engüejantes ores pujant a Baqueira embriagant-me damb er hum deth coche de deuant, aprofiti eth ritme coishin-coishan des veïculs tà capturar un païsatge nèdiu a pam de gat dera carretèra.

Pip-pip! Era coa arranque e eth gojat de darrèr m’escridasse tà que me moiga. Auançam un parelh de mètres. Manquen ores tà cauçar-me es esquís.

Comenta

*

(*) Camps obligatoris

L'enviament de comentaris implica l'acceptació de les normes d'ús