El nord

Falten pocs dies perquè et despertis, treguis el cap per la finestra i vegis com la Bibiana Ballbé i en Jaïr Domínguez cremen en una foguera. Hi haurà una foguera a cada ciutat. Et despertis on et despertis, veuràs uns homes que porten un paquet de mistos a la mà i somriuen veient com aquest parell estan a punt de convertir-se en cendres. No ets prou fort com per veure-ho. Les imatges terribles del que està a punt de passar et remouen per dintre i decideixes baixar al carrer. T’apropes als homes dels mistos i els preguntes: per què els cremareu? Per què feu una foguera? Els homes dels mistos et miren, no saben què dir. Es miren entre ells, també, esperant que algun d’ells tingui la resposta. Però cap d’ells no la té. Tot i així, un que és una mica més llest, que deu haver llegit algun llibre, respon: “És que teníem fred”. I tu penses: “D’acord, si és per això…”
Tens por que cada hivern, quan faci fred, passi el mateix i et preguntes perquè tothom diu que al Nord s’hi viu millor que aquí a casa nostra. Es veu que al Nord d’Europa són més evolucionats i que allà no passarien coses d’aquestes com la de la Bibiana i en Jaïr. Però allà al nord també hi fa fred, no? Molt més que a casa nostra, de fet. I per què no encenen tantes fogueres com aquí? Deu ser que han llegit més que nosaltres. Quina sort que tenen.
The Touch vénen del nord, d’Estocolm. El seu web és molt curiós. La seva música, també. Henning Mankell no és tan curiós, però també va néixer a Estocolm i va escriure La cinquena dona, una novel·la on l’assassí mata a homes que cuiden ocells i llegeixen poesia. Al nord s’hi viu i s’hi mor molt bé.

Comenta

*

(*) Camps obligatoris

L'enviament de comentaris implica l'acceptació de les normes d'ús