Antibiòtics, preservatius i plegatins

Quan surts de casa, gires a la dreta, camines uns 20 metres, tornes a girar a la dreta, camines 30 metres i t’hi trobes una farmàcia. Si després gires a la dreta, camines uns 60 metres i gires a l’esquerra, te’n trobes una altra. Si segueixes baixant, creues dos carrers, en tens una altra. Les farmàcies són com les dones embarassades per les dones embarassades. En veus moltes. Però no cal que estiguis embarassat ni que les necessitis. Hi són, objectivament. Les necessites. Van bé.
Avui a la ràdio han parlat molta estona de les farmàcies. Ahir tenien l’euro, avui ja no el tenen. Fa temps tenir una farmàcia era un negoci perfecte, avui sembla que ja no ho és tant, que els toca patir una mica més. Les farmàcies, les que tens a prop i les que no, s’han convertit en el terreny de joc perfecte pels polítics. Són l’excusa ideal per discutir-se una estona. Si cal, arribaran a les mans. Si es fan mal, tindran una farmàcia a sota a casa i hi aniran a buscar Betadine.
Les farmàcies no són les farmacèutiques. És veritat que les farmàcies te l’han clavada algun cop. Un protector per una llagueta que et va sortir al llavi, 14 euros. Les farmàcies s’han fet riques, les farmàcies són el millor negoci. És un mite? Ara mateix hi ha gent que pateix per mantenir-les. No és cap mite, ho has sentit a la ràdio. Quan veus com el govern (els governs) les maregen, t’inquieta, aquest mite, de que viuen tan bé. No tens cap farmàcia, encara que ho sembli. Només has sentit moltes entrevistes, molts farmacèutics (de les farmàcies, no de les farmacèutiques) i t’han descol·locat una mica.
Aquesta nit, quan et fiquis al llit, et vindrà al cap la imatge d’uns quants farmacèutics dormint en un “plegatín” darrera del seu taulell de ventes, pendents que algú necessiti un antibiòtic o un paquet de preservatius. Somiaràs amb ells.
La música d’Amon Tobin podria ser la banda sonora d’aquest somni. O del malson, si et toca tenir-ne un. És fàcil tenir-ne després de llegir un còmic tan inquietant com Black Hole, de Charles Burns. És fàcil tenir-ne, també, després de veure un concert-espectacle d’Amon Tobin. Si pots, quan en faci un a prop teu, no te’l perdis.

Comenta

*

(*) Camps obligatoris

L'enviament de comentaris implica l'acceptació de les normes d'ús