No saps qui són

Al tren, t’has assegut al costat de dues dones. Tens una tendència natural, genètica, a escoltar les converses dels altres. No hi ha mala intenció.  És innocent, i més d’un cop t’ha servit pel que escrius. No ho pots negar. Te n’has aprofitat. Tens curiositat.
Saps que un dia et clavaran un cop de puny, perquè a vegades et costa dissimular mentre escoltes tot el que parlen els altres. Per ara, has tingut sort, no t’ha passat mai. Com a molt, algun dia, escoltant la conversa d’algú altre i caminant pel carrer, t’has fotut de lloros. Ja vas dir que eres patós.
Les dues dones del tren no parlaven entre elles. Parlaven amb dos adolescents que hi havia asseguts més enllà. Has començat a pensar quina relació tenien. No sabies res d’elles, ni dels dos nens tampoc. Les coses que es deien no eren familiars (familiars de família), ni semblava que fossin alumnes seus. Qui eren? Necessitaves més pistes. El que deien no era especialment interessant. el que era interessant era el misteri, l’enigma. Volies saber, necessiatves que et diguesisn qui eren, per què anaven al mateix tren que tu, per què anaven juntes, les dues dones. Per què?
Existeix la imaginació, que calma la curiositat. Existeix el misteri, l’enigma, la intimitat. Tu no sabies res d’aquelles dones. Elles no sabien res de tu. Hi ha moltes coses que no saps de la gent, de la gent del tren, del metro, fins i tot dels teus amics. Hi ha moltes coses que no saben de tu. No ho podríem saber mai tot. Ni cal. Si no, no existiria la imaginació.
La imaginació d’Stephen King és inacabable. I sempre t’has preguntat si ell escriur tot el que publica. Un enigma. El millor llibre que has llegit d’ell és El Resplandor. N’has llegit molts altres de dolents, també ho has de dir. Toky no saps si és un bon o un mal dj. D’ell, només en coneixes aquesta cançó. La teva curiositat farà que escoltis altres coses d’ell.

Comenta

*

(*) Camps obligatoris

L'enviament de comentaris implica l'acceptació de les normes d'ús