Tens una edat

Al metro has vist una adolescent de 15 anys agafant-li la mà a la seva àvia. Seien de costat i l’adolescent li explicava una història que no has estat capaç de sentir. L’àvia, molt ben arreglada, prou moderna, amb ulleres de pasta, somreia. L’adolescent estava encantada i l’àvia encara més, perquè no parava de somriure. Li veies la felicitat als ulls. Quan l’adolescent li ha agafat la mà, el cor t’ha fet un salt. A l’àvia et sembla que també.
Sovint quan agafes el metro al matí (no l’agafes gaire, però algun cop ho fas), te’l trobes ple de gent gran. Aquesta setmana els adolescents tenen festa i també l’ocupen. Però quan només hi ha gent gran no pots evitar tenir un pensament terrible. Terrible perquè és molt realista. Tu seràs com ells d’aquí uns anys. Encara ets jove, però el temps passa molt ràpid. I t’agafen nervis, t’agafa por. Et penses que seràs jove per sempre, però no és així. 
Et fa pànic fer-te gran. Creus que no ets l’únic a qui li passa (això de tenir pànic). Hi ha gent gran al metro que es perden, que no saben on han d’anar, que han de seure perquè no s’aguanten drets, que tenen tos tot l’any perquè es posen malalts tot l’any. I això et trasbalsa. Però avui quan has vist l’adolescent de 15 anys agafant-li la mà a la seva àvia, quan has vist que l’àvia portava ulleres de pasta i que tu també em portes, el cor t’ha fet un salt. 
Que et fas gran és un fet, però miraràs de fer-te gran de la millor manera possible. Vols ser una àvia amb ulleres de pasta.
Young again és una cançó de Kaspar Bjorke, de l’àlbum, “Standing on top of Utopia”. Utopia és una sèrie de Dennis Kelly que es veu que s’ha de veure. Ho faràs.

1 comentari

Comenta

*

(*) Camps obligatoris

L'enviament de comentaris implica l'acceptació de les normes d'ús