Els teus

Has passat quatre dies a Figueres i no t’has mort. Figueres és la ciutat on vas néixer i créixer, és la ciutat on vas anar vestit de grunge durant molt de temps, la ciutat que et va veure amb grenyes que et pensaves que et quedaven bé. Figueres et tenia com un amant de la música de Nirvana i Pearl Jam. Figueres no es podia imaginar mai que ara escoltaries música electrònica.
A Figueres encara hi viuen els teus pares, les teves ties i el teu germà. Prop de Figueres hi ha Darnius, el poble dels teus avis, el poble que el teu avi a vegades no recorda que és el seu poble. Figueres i Darnius són la teva família.
Has passat quatre dies amb la família i has sobreviscut. Divendres vas voltar pel poble dels teus avis i et van venir records que feia anys que no tenies, perquè feia anys que no posaves els peus al Corriol. Al Corriol de petit hi jugaves a pedres amb la teva besàvia. Ara ja no saps què vol dir que jugaves a pedres. Divendres vas anar a veure ballar sardanes. Ara ja no saps ballar sardanes. Dissabte vas fer brunyols (en dius així). No n’havies fet mai. Fet, de fer-los de veritat. Vas anar amb els teus avis a fer un volt pel pantà, el pantà de Boadella on t’hi havies banyat i on feia anys que no t’hi apropaves. Vas sopar amb els teus pares. El teu pare parla menys que la teva mare. La teva mare ara et pregunta moltes coses i tu li n’expliques unes quantes més. Heu tingut quatre dies per explicar-vos coses i ho heu aprofitat. Abans això no ho feies. És una sensació estranya. Has tingut una sensació estranya: t’han agradat aquests quatre dies, no se t’han fet llargs. Has estat bé (tot i que ara també estàs bé, havent tornat a Barcelona, no ho neguis). Has estat molt feliç. Què t’està passant? A veure si seràs més conservador del que et penses.
A veure si resultarà que ara ho voldràs fer més sovint, això d’estar amb la teva família.
Mother Protect, de Niki & The Dove, no la vas descobrir tu. Tampoc te la va descobrir la teva família. Ho va fer un amic. I és innegable que escoltar-la (i ballar-la) també et fa feliç. A A. M. Homes, de qui ja n’has parlat en aquest bloc, sembla que li costa una mica més que les coses la facin feliç. La seva família queda retratada a La hija de la amante

2 comentaris

  • SU

    02/04/2013 22:45

    Sense que sigui cap cosa dolenta, estimat Carles, segurament això que expliques és créixer, madurar… viure, en definitiva.Una abraçada i ben tornat a la city!SU

  • Carles Mallol

    03/04/2013 13:38

    Estic segur que no és cap cosa dolenta, al contrari, però també estic segur que és una cosa molt inquietant, :)

Comenta

*

(*) Camps obligatoris

L'enviament de comentaris implica l'acceptació de les normes d'ús