L’adrenalina

Avui estrenes. Ara feia temps que no ho podies dir això. Més d’un any, de fet. Avui estrenes una lectura de l’últim text que has escrit. I ho fas acompanyat d’un equip immilorable. Estàs content, però inevitablement també estàs nerviós. Estàs histèric, tens l’adrenalina a dalt de tot.
T’agrada l’adrenalina i no recordaves com puja els dies d’estrena. Vas pensar que si era una lectura (i no un muntatge) el que estrenaves, no estaries tan nerviós, però la realitat t’ho està desmentint. A més, has fet una cosa que no havies fet mai i que ara mateix, escrivint aquest post, estàs tornant a fer. Se t’ha escapat que estàs content amb tot plegat, amb el text, amb com han anat els assajos. Estàs content i ho has dit. Has creat expectatives. I ja sabem què passa després. Per això també et poses nerviós.
La teva feina, el món que has triat per viure (i malviure també), té aquestes coses. T’exposes contínuament a ser jutjat. Però amb el temps vas descobrint que la millor manera de viure el teatre, la millor manera d’estar orgullós de les coses que fas, és gaudir-les, evitar patir-les. L’art es pateix, del patiment en surten grans obres. És cert, no ho pots negar. Hi ha una frase que dieu molt al teu voltant: “La felicitat no dóna trama”. I segurament és certa, però no cal patir tampoc, sisplau.
Amb tot el procés de I després fote’t un tret al cap, el text que estrenes avui, t’ho has passat molt bé. Hi ha hagut molt bon rotllo, sempre. I això no ho canviaries per res del món. Gràcies a tots els que hi heu participat, que sou uns quants.
Do the right thing demostra que l’art pot ser divertit. Forma part de l’àlbum Beams de Matthew Dear. Gent petita a la gran ciutat és un projecte de Slinkachu que també dóna bon rotllo. Aquí ho pots comprovar.

Comenta

*

(*) Camps obligatoris

L'enviament de comentaris implica l'acceptació de les normes d'ús