Mira al teu voltant

Avui has caminat una estona perquè feia sol i t’has dit “Surt, avui no fotràs res, necessites parar un dia,  el baixon d’arenalina es nota, surt i passeja”.
Has caminat Diagonal avall. No seria un lloc gaire bucòlic. Podies haver-te’n anat a Montjuïc, almenys. Podies haver agafat un tren i sortir de Barcelona, però tampoc pretenies fer una excursió tan llarga.
Has caminat i no has mirat el mòbil en tota l’estona. Curiosament. Normalment camines i vas mirant si tens algun whatsapp, algun mail. Mai no mires mai el que tens al teu voltant. I és evident que et perds coses. I és evident que un dia et pots fotre una hòstia.
Avui un home s’ha fotut una hòstia amb tu. Mirava el seu iPad i venia directament cap a  tu, l’has intentat esquivar, però la reacció no ha estat prou ràpida. No hi ha hagut ferits, però de sobte has vist clar que hi ha vida més enllà del teu mòbil i del seu iPad i que potser val la pena mirar més sovint al teu voltant.
Al teu voltant hi ha edificis que no havies vist mai perquè no mires amunt, al teu voltant hi ha gent que passa i que mira el mòbil, també, però potser n’hi ha d’altra que et mira a tu. Potser un dia, si miressis al teu voltant, podries fer algun amic, alguna amiga. O fins i tot barallar-te amb algú. Si miressis més al teu voltant, passarien més coses, això segur.
The Unicorn, de Stimming, és un d’aquells temes que si comences a escoltar-lo i pares no t’entra, segurament. Si esperes una mica, inevitablement sí. Sukkwand Island, de David Vann, també és una novel·la que, si estàs vago, podries abandonar, però que si segueixes avançant saps que no te la trauràs mai del cap.

2 comentaris

  • Sílvia Company

    10/04/2013 9:40

    Aquest és el primer pas del procés místic… ;)

  • Carles Mallol

    10/04/2013 11:37

    Tu vés fent broma… :P

Comenta

*

(*) Camps obligatoris

L'enviament de comentaris implica l'acceptació de les normes d'ús