Els deus alguna cosa

Fa un parell de dies vas escriure un estat de Facebook, acció que no fas gaire sovint. Al Facebook només hi acostumes a penjar els links del teu blog i alguna fotografia de tant en tant. Però l’altre dia vas penjar un estat. Bé, en vas penjar dos, i segurament això va trencar els esquemes (relativament) dels teus amics virtuals (i reals en gairebé tots els casos, perquè no acceptes gent que no coneixes personalment).
El segon dels estats de Facebook, i del que parles ara mateix, deia: “Seré una vaca”, en primera persona. Sí, també saps parlar en primera persona. Evidentment és un estat provocador, amb cert punt de misteri, però sobretot absurd. Evidentment el món no s’ha parat ni la gent ha deixat les seves famílies per entendre exactament què volies dir, però, evidentment també, ha suscitat preguntes. I una resposta teva: potser has creat massa misteri per una absurditat. Una absurditat que ha fet que ara els deguis una explicació als teus amics de Facebook. Una explicació que, evidentment també, no donaràs. Has dubtat, però no ho faràs.
Tot pot ser que al proper estat que facis ningú no et faci cas o fins i tot que perdis amics al Facebook (o a la vida real!), però el que és segur és que aquest monstre virtual és una eina molt poderosa per inventar històries i per fer que la gent n’inventi. La informació està fragmentada, pots jugar amb ella i és divertit. Malgrat totes les crítiques, el Facebook s’ha convertit en una forma d’art. 
A veure, no siguis agosarat. Dir “Seré una vaca” no és art. O potser sí. Ara algú et matarà i et borrarà per haver dit que el Facebook és art, però realment no pots negar que més d’un cop, per exemple, la combinatòria entre la foto de perfil d’algú i la seva foto de portada t’han fet neveja, pel bon gust que tenia. Hi ha gent, a Facebook, que té molt bones idees. 
Nicolas Jaar fa el remix de Owe me. Nicolas Jaar sap barrejar molt bé textures musicals diverses. Vicenç Pagès, autor de la teva ciutat, també en sap molt. Amb un dels seus primers llibres, El món d’Horaci, et va deixar clavat a la cadira. Un dia explicaràs la història que vas viure per comrpar aquest llibre.

Comenta

*

(*) Camps obligatoris

L'enviament de comentaris implica l'acceptació de les normes d'ús