No te la saps

Ahir vas anar amb cotxe i avui hi tornaràs. Tens carnet però no tens cotxe. Ahir anaves de copilot. Avui encara no ho saps. És curiós perquè sempre que has d’agafar el cotxe (sigui per conduir-lo o per anar d’acompanyant) el primer que penses, quan el recorregut és relativament llarg, és quina música escoltareu. De bones a primeres no penses en com arribar allà on heu d’arribar, ni en buscar-ho en un mapa, no, per això et perds. Per això ets tan mal copilot. Per això et posa nerviós anar assegut a davant perquè se t’imposa una reponsabilitat que et fa sortir cabells blancs (en tens dos a la barba. Si no portessis barba no sabries que tens cabells blancs).
La música, ahir, la va triar el conductor, a qui també li agrada molt la música. Va sonar James Blake, va sonar Jay Jay Johanson i Thom Yorke. Bona tria. Quan sonen bones cançons fas una cosa molt absurda però també molt habitual, que és cantar-ne la lletra. Tot i que potser no te la saps.
Intentes cantar-la. Sovint la destrosses, efectivament. No et saps la lletra de totes les cançons, per molt que t’agradi la música. No saps prou anglès per entendre totes les lletres, però tu les cantes. T’inventes tot el que calgui però tu la cantes. I el conductor, ahir, també, i el que anava al darrere, també. Cadascú de vosaltres cantava la seva cançó, canviant tot el que calia. Malgrat que quan tu patinaves et senties ridícul, malgrat que quan l’altre patinava pensaves ” per què cantem?”, la satisfacció final era plena.
Cadascú canta el que vol i a la seva manera. Cadascú entén el que vol i s’ho fa a la seva manera. Avui has vist un text breu teu que ha posat en escena una alumna de l’Institut dle Teatre. Ella ho ha fet a la seva manera, molt diferent de com ho vas dirigir tu en el seu moment. Creus que no ha canviat cap paraula, però ho ha fet a la seva manera. I la satisfacció final també ha estat plena.
Ahir no va sonar LCD Soundsystem, al cotxe, però no oblidaràs mai el concert que vas veure al Sonar de fa uns anys. No vas cantar cap cançó.  Avui vas a Girona, amb cotxe. Per molt estrany que soni, Gerona, de Pérez Galdós, és un llibre que t’ha quedat. Te’l van fer llegir a l’institut.

Comenta

*

(*) Camps obligatoris

L'enviament de comentaris implica l'acceptació de les normes d'ús