Ets retornable

És un fet que hi ha coses que tornen, coses que retornen i coses que es retornen. Torna la gent que has trobat en un concert, per exemple, o a l’Apolo, gent que feia molt que no veies, i ja notes que tampoc no s’ha alegrat gaire de veure’t, i et diuen “ara torno”. De fet, aquests no acostumen a tornar mai. Retornar, retornen les modes. Com els pantalons de campana. Tu en duies sempre, quan eres adolescent (i no vivies als 70). Duies pantalons de campana i cabells llarguets tipus Nirvana. Eres grunge. O volies ser-ho. Es retornen els envasos. Ens va quedar prou clar fa uns mesos, a la tele. No cal insistir-hi. També hi ha coses que es tornen (en contra teva), com les mentides, i també hi ha coses que et tornen (com el pebrot o, sobretot, el cogombre. No pots amb el cogombre).
Hi ha coses que ho fan tot alhora. Ahir vas tornar a mirar un fragment de la Melero, a TV3, i vas enganxar un grup de música que havia tornat. Els Locomía. Vestien igual, feien exactament el mateix, el mateix ball, els mateixos ventalls, les mateixes cursilades, la mateixa música. La Melero, però, els felicitava i els desitjava un gran èxit, aquest estiu. L’Empar Moliner no va intervenir-hi, però estàs segur que ella hauria fet alguna proposta en la línia de retornar-los d’on havien vingut.
No vols desitjar cap mal a ningú, i si els pobres nois (homes) de Locomía creuen que ha arribat el moment de retornar als escenaris, que ho facin. Però a tu, ara mateix, només d’haver-los vist, ja et tornen com el cogombre o el pebrot.
Richie Hawtin fa tornar Wicked Game de Chris Isaak amb una versió molt adequada per apropar-te a algú a la sala Apolo i dir-li que el voldries tornar a veure. Chris Isaak era el gran ídol de la protagonista, la Justina, de De què vas?, si no t’equivoques. De què vas? (Premiers Baisers) era una sèrie francesa cursi, però que et vas empassar sense remordiments. No saps què et passaria si la tornessis a mirar ara.

3 comentaris

  • Alberto Ramos

    14/05/2013 16:19

    Jo no m’empassava que a una sèrie francesa només sonessin cançons de Lax’n’Busto (si no m’equivoco).

  • Carles Mallol

    14/05/2013 16:42

    No t’equivoques gens. Lax’n busto als crèdits i a cada capítol, sí.

  • Alberto Ramos

    15/05/2013 13:55

    Crec que va ser llavors quan em vaig adonar de les manipulacions del doblatge. I a un capítol d’Oliver i Benji, quan van guanyar a la selecció espanyola perquè (segons deia el locutor) hi faltaven molts dels millors jugadors.

Comenta

*

(*) Camps obligatoris

L'enviament de comentaris implica l'acceptació de les normes d'ús