No hi ets del tot

El dilluns vas sortir a la tele. Va ser breu, però vas sortir-hi. Uns dies abans, després de veure un espectacle, et van entrevistar (mai no acceptes, no saps què et va agafar). El dilluns, a la tele, van treure el que els va semblar. Van tallar la teva frase per la meitat i li van canviar totalment el signficat. En comptes de semblar que t’havia agradat l’espectacle, va semblar que no. Fins i tot va semblar que el criticaves molt. Molt bé. Molt content, quan ho vas veure. Et va quedar molt clar que mai més no acceptaries donar la teva opinió a la tele, o almenys d’aquesta manera.
És evident que no ets l’únic, ni el primer, a qui li ha passat una cosa així. Però et vas encendre, et vas posar nerviós perquè no t’agrada que posin en boca teva coses que no has dit. Que menteixin per tu. Si vols mentir, menteix tu solet, i accepta’n les conseqüències, però que no ho facin els altres, tallant les teves frases, no posant-les senceres. No vols més frases incompletes.
Et preguntes què passaria si un metge no digués el diagnòstic del tot sencer al seu pacient. Si tallessin la seva frase per la meitat. O què passaria si en una botiga tampoc no acabessin de dir-te el preu. O si no t’expliquessin del tot les condicions per un préstec. Bé, això ja ho fan a vegades, es veu.
La qüestió és que, per bé o per mal, t’agrada ser-hi del tot, tot sencer. Amb les coses bones i les coses dolentes.
Without lies és un tema d’Aeroplane. Aeroplane (Vito de Luca) és més jove que tu i és belga. El vas veure per primer cop al Primavera Sound de l’any passat. La setmana que ve és el Primavera Sound (el d’aquets any, s’entén). La dona incompleta, de David Plana, et va deixar sense respiració quan la vas veure, dirigida per Sergi Belbel, a la Beckett. La vas veure sencera. Dues vegades.

2 comentaris

  • SU

    15/05/2013 14:19

    Primer, em sap greu perquè vaig ser jo qui et vaig dir que havies sortit a la tele. Ho sento. Però és que no et vaig sentir: teníem la televisió engegada però parlava amb la Leire…Segon, aquest migdia m’he creuat amb en David Plana. “La seva dona incompleta” em va encantar. Només la vaig veure un cop, però.Un petó, Mallol.SU

  • Carles Mallol

    15/05/2013 15:46

    Només faltaria… No t’ha de saber greu, perquè el tall el van fer encara que no ho hagués vist, jeje. Jo la vaig veure dos cops, un a Barcelona i l’altre a Figueres.

Comenta

*

(*) Camps obligatoris

L'enviament de comentaris implica l'acceptació de les normes d'ús