Ja no vas amb bici

Ahir vas anar a una trobada de “fixeros”. Està bé per començar la setmana del Primavera Sound, així segur que tens tema per parlar entre hipsters i succedanis. De fet, la trobada-festa estava plena de modelets que t’entren molt bé pels ulls però que saps que no t’acabaràs posant mai, tot i que el teu desig intern és molt fort. T’atreu però no acaba d’anar amb tu.

De fet, no sabies ni què volia dir ser un “fixero”. Si no t’equivoques, els “fixeros” són els que van amb bicis “fixed”, que són unes bicis urbanes molt modernes, estèticament diferents, i que no tenen frens. Ja et van explicar com havien de frenar però no ho vas acabar d’entendre i, alhora, ho vas trobar perillós. De sobte, anar amb bici es convertia en una mena d’aparador comercial i d’esport de risc al mateix temps (sobretot per tu, que gairebé no has anat mai amb bici, ni pujant muntanyes, ni fent gaires quilòmetres urbans)

Vas poc amb bici per Barcelona. Tenies l’abonament del bicing però has decidit no renovar-lo. Per una banda, et posava nerviós no trobar mai biciletes que funcionessin bé quan realment les necessitaves (el servei fa molts anys que està en marxa i creus que no ha acabat de millorar gaire en aquest sentit) i, de l’altra, t’atabalava no trobar mai aparcament on el necessitaves. Sobretot això passa a l’estiu. Ara ve l’estiu (si aquest hivern etern s’acaba) i potser trobaràs a faltar la bici, però t’estàs acostumant a anar a peu a gairebé a pertot arreu. Tens sort i, per ara, vius molt al centre.
L’Ajuntament es plantejava multiplicar per 700 el preu del bicing (és un dir) i al final no ho ha fet. Però creus que, com passa sovint en aquesta ciutat, en aquest país, s’equivoquen en la manera de gestionar els serveis. Si la inversió es fes en la millora del servei, pensant en la seva eficiència i en la seguretat de l’usuari, la despesa posterior baixaria i el resultat de tot plegat seria molt millor.
Running up that hill és una cançó de Kate Bush, versionada per molta gent, entre ells Placebo. Kate Bush va néixer el 1958, el mateix any que la teva mare (ara s’enfadarà perquè has dit la seva edat públicament). El 1958 van fer-li una entrevista molt interessant a Aldus Huxley (la podeu veure aquí), autor de Un món feliç

Comenta

*

(*) Camps obligatoris

L'enviament de comentaris implica l'acceptació de les normes d'ús