Emporta’t les taronges

Has anat a la fruiteria que vas sempre amb el cap ple de temes, d’idees, d’angoixes i de bestieses que poc tenien a veure amb la fruita i la verdura. Tot i així, t’has vist capaç de fer la compra. I l’has feta. Has anat a la caixa i t’hi has trobat la caixera menjant albercocs que agafava de les prestatgeries. T’ha estranyat. Te l’has mirada demostrant la teva estranyesa. Ella l’ha entesa i t’ha explicat que els provava per poder dir als clients si eren bons o no. Has pensat que en principi haurien de ser bons. No te l’has imaginada dient que els albercocs que venia a la seva fruiteria eren dolents. 
Has pagat, has sortit, amb el mateix núvol cerebral que portes avui (no has dormit gens bé, ahir vas començar una nova sèrie de zombies que es diu In the flesh. No n’aprens, no n’aprens). I has arribat a casa. A casa, has guardat les tomates, les albergínies i els carbassons a la nevera. Has posat els kiwis a la fruitera i has buscat les taronges que has pagat a 2,59. 2,59 per tenir suc de taronja quan ja no és temps de taronges. Has buscat les taronges i no les has trobades. Te les has deixades a la fruiteria, amb el teu cap. Un dia t’hi deixaràs el cap.
Has decidit tornar a la fruiteria a parlar amb la noia dels albercocs. Has pensat que es faria la tonta i et diria que no t’has deixat les taronges. Ja estaves preparat per muntar el número. Però no l’has hagut de muntar. La noia dels albercocs t’ha dit que ha sortit corrent darrere teu amb les teves taronges però no t’ha atrapat. A la fruiteria, les ha apartades; sabia que tornaries. T’has sentit malament per haver pensat que no te les tornaria, per haver pensat que era una mala persona. Has vist que encara queden bones persones. Has vist, de fet, que potser la gent és més bona del que et penses. Sovint penses malament de la gent. Qui mal fa, mal pensa. Tu has fet mal, has enganyat, t’has equivocat molts cops, has espatllat algun sopar, algun dia d’algun viatge, però et consideres bona persona. Un dia, un amic et va preguntar, així, tal qual, si eres bona persona. “Ets bona persona?.” Tu li vas dir que sí. Si tu et consideres bona persona, així, de bones a primeres, potser és millor pensar que la resta també ho són. Sense passar per tonto.
Avui t’ha sortit un post una mica hippie.
Cash and carry me home és un tema de Ghostpoet, que té 30 anys i és anglès. Estel Solé va publicar el seu primer llibre de poesia quan encara no en tenia 25, si no t’equivoques. Es diu Dones que somiaven ser altres dones i inclou un poema que t’agrada molt, Fantasmes.

Comenta

*

(*) Camps obligatoris

L'enviament de comentaris implica l'acceptació de les normes d'ús