Hauràs d’anar amb cavall

Sembla mentida que hagis anat un cap de setmana al Sónar i no n’hagis parlat al teu blog encara. De fet, no en parlaràs fent una crònica com l’hauria de fer un periodista musical, sinó que en parlaràs com el noi que va acabar fet pols després de tres dies de música electrònica. El noi que va sortir del Sónar quan va acabar Laurent Garnier, amb una sessió encertadíssima, que va saber, com sempre, fer feliç a tothom. I va saber, també, com acabar de destrossar-vos els quadríceps i les lumbars. Fins a dos quarts de vuit del matí.

Sempre et queixes que les discoteques de Barcelona no fan com les de Berlin i tanquen massa aviat, i ara et queixes perquè el Sónar va acabar tard.

Et queixes perquè queixar-te és un esport que t’agrada. Però quan vas sortir del recinte de la Fira Gran Via diumenge al matí, vas decidir no queixar-te quan vas veure la massa de gent que anava direcció als Ferrocarrils, direcció als busos especials i direcció a fer cues pels taxis. Valia més prendre-s’ho amb calma. Éreu uns quants i tres van decidir agafar un taxi. Tu que ets rata de mena vas dir que anaves amb transport públic. Els altres, que no és que tirin els calés però estaven més cansats, van esperar un taxi.

Però els taxis no els estimaven. Els taxis no els volien agafar. Se’n van parar dos. El primer el conduia un noi jove que els va demanar d’on eren en anglès. Ells van dir que catalans i el taxista va respondre que passava, ell volia guiris per poder-los cobrar més del que tocava (“Voy a saco”, va dir textualment). El segon taxi es va parar disposat a agafar-los. “Només ” els demanava 10 euros per persona, anessin on anessin. Els teus amics van decidir tornar a casa amb cavall.

Sembla que els taxistes del Sónar majoritàriament són uns fills de puta. Llàstima que no vau agafar les matrícules per denunciar-los.

Goldfrapp no van anar al Sónar. Al concert on van tocar aquest tema, dues ballarines duien caps de cavall per ballar-la. Al Sónar els Pet Shop boys tenies dos ballarins amb caps de cabra. Són així. Després d’un post com aquest només pots pensar en una pel·lícula mítica: Taxi Driver, de Martin Scorsese. No et cansaries de veure-la.

Comenta

*

(*) Camps obligatoris

L'enviament de comentaris implica l'acceptació de les normes d'ús