No estàs a punt

Ara que fa temps que no estrenes, tens la distància per reflexionar sobre què et passa quan estrenes. Què li passa al teu cos, als teus nervis, a la teva adrenalina, a les teves expectatives i a les dels altres. A l’abril, vas passar per l’experiència de fer una lectura d’un text teu. Compta com a estrena, però no del tot. És una sensació q queda a anys llum d’estrenar un espectacle acabat com a director, com a autor, o com totes dues coses alhora. N’hi ha per morir, segons com, per morir per culpa de diverses coses: l’emoció, la por, la frustració, la il·lusió…

La temporada que ve, si tot va bé, estrenaràs tres coses, una d’elles com a director i dues com a autor-director. Prepara’t. Ara que fa temps que no estrenes ja comences a pensar no només en els projectes en sí, sinó que, sense voler, ja penses en què en dirà la gent. I és que si fas teatre és perquè la gent digui alguna cosa, perquè li passi alguna cosa a la gent. No saps què.

Sí que saps que la gent, avui en dia, tuiteja molt quan va al teatre. Creus que ningú s’havia plantejat mai que el teatre pougés ser una de les fonts més actives per fer funcionar Twitter. És evident que quan la gent va al cinema pot tuitejar, però no ho fa tant com al teatre. Després del teatre, tothom diu de tot. Fins i tot has vist algun espectacle, els actors del qual, després dels aplaudiments, o fins i tot interrompent-los, han demanat al públic que fessin tuits per recomanar-lo. I això et sobta, perquè el Twitter ha acabat sent una gran eina publicitària, molt més invasiva que Coca-Cola. El Twitter va ple de “Molt recomanables”, de “Recomanables”, de “No t’ho perdis”… Molts d’ells estan fets per amics dels membres de l’espectacle, o d’amics d’amics. Altres no. Altres són de gent que realment ho considera “recomanable”. Més enllà d’analitzar el significat profund de “Recomanable” (no és una mica sec?… Tot i que ja t’agradaria això, ja), et vénen dubtes del valor profund i real del Twitter, autopista cap al teatre. La gent hi va més? La gent hi va més convençuda? Vols pensar-hi una estona.

Preparant-te per la nova temporada, no pots evitar que et vingui al cap una frase d’una crítica que et van fer fa anys: “L’autor hauria d’anar al patíbul”. Sort que no hi havia Twitter i no es va convertir en un viral. Però tu la portes a dins, ben endins. Que putes que són les crítiques.

Get ready for this és un clàssic de 2unlimited, de quan no hi havia ni Twitter ni hòsties i a tu no t’agradava la música electrònica. Vintage. Llavors no estaves ni a punt per fer teatre. Mai no has estat a punt, tampoc, per llegir l’Ulisses de Joyce. Realment s’ha de fer?

Comenta

*

(*) Camps obligatoris

L'enviament de comentaris implica l'acceptació de les normes d'ús