Els saludes

Ahir vas anar a una estrena, avui vas a una altra i, de fet, abans d’ahir, vas anar a la prèvia d’un altre espectacle. Ara feia setmanes que no participaves a cap marató teatral i la veritat és que és un plaer poder veure muntatges tan diferents. La cultura ja ho té, això.

També hauria de ser un plaer compartir la “festa” de l’estrena amb la gent que coneixes i que ha participat a l’espectacle i amb la gent que coneixes i l’ha vingut a veure. Això, evidentment, sempre que el que hagis vist t’hagi agradat. Si no t’ha agradat i coneixes els membres que l’han engendrat et costa moltes neurones trobar la fórmula adequada per a la conversa. A vegades, fins i tot, prefereixes parlar-ho un altre dia, més que mentir.

Si t’ha agradat, tot és molt més fàcil i festiu. O així hauria de ser. Últimament et costa molt viure aquests moments post-espectacle. Et poses molt nerviós. No saps a qui has de saludar i a qui no (perquè potser et farà mala cara, no per res més). No saps qui et saludarà i qui no. No saps si no et saluden perquè has canviat i vas amb barba o perquè realment no et volen saludar.

Ahir, per exemple, vas viure dos moments  incòmodes. Dues persones amb les que pretenies tenir-hi una conversa només et van dedicar un cop de cap. Sovint pot passar que tinguin pressa o que estiguin amb altra gent, però ahir va haver-hi oportunitat per establir una mínima conversa i no ho van voler fer. És incòmode, és pesat. Potser han decidit no fer més el paper i no saludar-te. Tampoc no saps per què haurien hagut de prendre aquesta decisió. Però tant costa saludar una mica? Sort que encara queda gent simpàtica, perquè, si no, n’hi hauria per no anar a les estrenes.

Potser t’estàs tornant misàntrop, potser s’hi estan tornant els altres, però pots assegurar que t’agrada molt més ser simpàtic, que no un fantasma.

The Kills van treure el tema The Last Goodbye el 2012. L’obra que vas anar a veure dimarts va ser El loco y la camisa, de Nelson Valente, a la Villarroel. Només hi són fins diumenge i pots dir que hi tornaries encantat.

Comenta

*

(*) Camps obligatoris

L'enviament de comentaris implica l'acceptació de les normes d'ús