No és casa teva

Quan vas venir a viure al pis on ara vius, no li vas donar prou importància a tenir un “paki” a sota de casa. De fet, la teva idea era no anar-hi a comprar gaire mai. Bàsicament perquè són més cars. Tot i així, ara no podries comptar les vegades que t’has quedat sense aigua i has baixat al paki a buscar-ne. No podràs agrair-ho mai prou.

Al paki de baix, com deu passar a la majoria dels de Barcelona, van canviant les persones que t’atenen. De manera misteriosa. De fet, un dia hi vas veure un home xinès que clarament remenava les cireres (metafòricament parlant) i et va venir al cap que tot plegat podia pertànyer a una màfia xinesa. Tindria gràcia que els pakis en realitat fossin “xinis”.

Has de dir que estàs content perquè amb tots els venedors que han passat hi has establert una bona relació. T’han reconegut com a veí i heu anat establint converses de manera creixent. No oblidem que parles pels descosits. Hi ha alguna cosa que se’t fa interessant i agradable de sentir-te com a casa en un paki. Malgrat que moltes de les converses que hi tens estan mal enfocades (“¿Viste el partido ayer?”, et pregunten, “¿Era tu novia”?, deixen anar), valores molt les ganes de ser simpàtics, de fer barri. Sou de països tan diferents, però us sentiu com a casa. De fet, un dels venedors sempre et demana que l’ajudis amb les frases en català. Està fent un curs i com que gairebé tots els clients són guiris pot practicar poc. L’ajudes encantat.

Tot i així, aquesta setmana han incorporat una novetat, al paki. Han forrat tota l’entrada amb banderes espanyoles per vendre precisament als guiris. Quan ho vas veure, et vas quedar en estat de xoc. Et guardes la reflexió  llarga sobre els símbols patriòtics per un altre dia, però has de reconèixer que això t’ha incomodat. Tens la sensació que no és més que una manera de fer calés i que no s’integra gairebé bé. Forrar la botiga de banderes espanyoles és una mica extrem. Preferiries barrets mexicans.

Home és un tema del nou disc d’Austra. No els coneixies abans d’aquest disc. Tampoc coneixes Yiyun Li, autora de Pekín, instal·lada a Estats Units. El seu recull de contes Los buenos deseos dóna voltes al concepte de “pàtria”, de “llar”. L’has trobat molt potent.

Comenta

*

(*) Camps obligatoris

L'enviament de comentaris implica l'acceptació de les normes d'ús