T’has equivocat

Havies quedat a davant del Liceu. Odies quedar a les Rambles, de debò. Hi ha alguna cosa física que et sulfura i et provoca nàusees. Vas estudiar-hi uns quants anys, a la facultat de Comunicació de la Pompeu, i llavors, que acabaves d’arribar a Barcelona, senties un encant que s’ha acabat podrint. Les Rambles, ara mateix tenen, gofres de xocolata, però no tenen cap mena d’encant.

Les Rambles sempre han tingut putes, venedors de coca i de cerveses. Sempre vols dir des que tu vius a Barcelona. Abans no creus que venguessin llaunes de cervesa. Les Rambles són un patrimoni que la ciutat de Barcelona podria estimar molt més del que estima… Hi ha gent que sí que estima a la gent que hi passa. Els estima mentre els roben la cartera, mentre els estiren la bossa o mentre et donen una empenta per poder passar. O mentre canten amb una guitarra, o mentre miren mapes, o mentre fan grups, o mentre no miren per on van i se t’emporten per davant. Quant d’amor que hi ha a les Rambles…

Tu et miraves aquest paisatge des del vestíbul del Liceu, on la calma governava. Per sort. Veure-ho amb aquesta certa distància encara fa gràcia.

No paren de passar turistes per davant teu, els analitzes, els observes, prens notes. Un d’ells s’atura, un pare de família italià, i et pregunta on és el mercat de la fruita. Entens que t’està parlant de la Boqueria. Ho entens bé, però l’indiques malament. Li dius que segueixi baixant i llavors a la dreta. Ell se’n va, somrient, feliç i orgullós d’haver-ho preguntat. La seva dona no volia preguntar-ho i ell ara està cofoi d’haver trobat algú que els ha indicat bé. Il·lús.

L’has guiat malament sense voler. I de sobte, quan ja eren lluny, te n’has adonat. T’has posat nerviós. Has vist, dins del teu cap, que tornarien a passar, marxa enrere, per trobar la Boqueria i et recriminarien l’equivocació. Has decidit que no volies viure aquest moment i has trucat a la teva amiga demanant-li de quedar a un altre lloc. No et veies capaç d’afrontar el teu error.

Find me és un tema inquietant de Tiefschawrz. Terra, l’última novel·la de David Vann, no és que sigui inquietant, no. És insuportablement pertorbadora. T’encanta.

Comenta

*

(*) Camps obligatoris

L'enviament de comentaris implica l'acceptació de les normes d'ús