Van cremats

Has anat a la platja. Has de dir que és una experiència que no et satisfà gaire. Primer perquè la recompensa morenil és inexistent i segon… Segon, per unes quantes coses que explicaràs en aquest post.

La part positiva d’anar a la platja és l’estona que passes acompanyat d’amics, estirat a la sorra, sobretot quan la sorra no crema, quan no hi ha foc a sota la platja i no degotes crema i suor, tot alhora. De fet, aquest cap de setmana hi has anat dos cops i has pogut experimentar aquests efectes dues vegades. El dissabte, però,  a partir de les set de la tarda s’hi estava de collons. La resta d’hores vas conèixer l’infern.

La platja és sorra, és peus cremats, és crema, és tornar a casa enganxifós, és banyar-te en una aigua que no és cap meravella, i és tenir gent al costat. Gent que no tries.

Ahir vau triar malament el vostre forat. Éreu quatre i no va ser fàcil trobar-ne un, sent diumenge. Quan us vau haver instal·lat us vau adonar de l’error.

Al costat vostre, hi havia un grup d’adolescents i “adolescentes” de no més de 14 anys, lliures i independents, corrent pel món com animals salvatges. De fet, no corrien gens. S’estaven allà palplantats, lluint biquini o no-biquini, lluint ulleres de sol, lluint grans d’acné, lluint converses dignes de recordar. Insuportables. Als 14 anys tu no eres així. Si la noia-portaveu del grup no va dir quinze vegades seguides “puta, zorra, cabeza de chupa-chup, polla, culo, mierda” no ho va dir cap vegada. Així descrivia els seus amics, enemics, amants o ex-amants. Anaven molt cremats, sobretot per l’edat que tenien. Potser era per culpa del sol, però et sembla que no, et sembla que anaven una mica passats, com si s’haguessin pres alguna cosa. I saps que no ho havien fet.

I tu, a la platja, fregint-te, torrant-te sense posar-te moreno, llangardaix suat i fastigós, vas poder gaudir de la seva conversa durant dues hores.

Aquests adolescents mai no van ballar This is Acid. Aquest tema a tu et porta uns quants records que et fan gràcia. Quan eres adolescent també anaves cremat a vegades, per això vas llegir una novel·la eròtica que es deia Hacia el Edén, d’Anne Rampling, pseudònim d’Anne Rice, autora d’Entrevista amb el vampir.

Comenta

*

(*) Camps obligatoris

L'enviament de comentaris implica l'acceptació de les normes d'ús