Hi ha gent desmuntable

Ahir vas veure una notíca que et va sorprendre, més que pel contingut, per les imatges que s’hi feien servir. I no es tractava de cap notícia sobre un atemptat o sobre els estralls de la guerra, càpsules que sovint abusen dels recursos audiovisuals per carregar-se la poca integritat que li queda a l’espectador. No, es tractava d’una notícia sobre el rei d’Espanya.

Aquests dies ha visitat el Marroc, per reunir-se amb la família reial d’allà. La notícia reflectia la seva arribada i el recorregut fins al palau. L’home no es podia ni moure. Baixava les escales de l’avió agafat com podia. Demanava unes crosses al cap d’una estona d’intentar fer-se el valent. Demanava que li aguantessin una de les crosses per poder saludar amb la mà, protocolàriament. L’home no se’n sortia massa bé de res. Les seves accions només demostraven una decrepitud que no pot aguantar un país de cap manera. La metàfora visual que suposa la seva imatge d’home desmuntable no pot correspondre millor a un país que s’està desintegrant i esquerdant per totes bandes. Si el rei, o els seus acòlits fossin prou intel·ligents, primer de tot no permetrien l’emissió de notícies com la que vas veure ahir i, segon, parlarien amb la fàbrica corresponent per saber si el rei està en garantia, preguntarien si el poden canviar, o si ha sortit algun producte millor al mercat.

Si no fos perquè Moullinex s’escriu amb dues “l”, tindria el mateix nom que una coneguda marca d’electrodomèstics desmuntables. Let your feet (Do the Work), a part d’una frase que podria fer humor negre amb la condició del rei, és el tema més ballable del disc que va treure el 2012. També és desmuntable la novel·la en tres parts de Javier Marías, Tu rostro mañana. Només n’has llegit les dues primeres entregues.

Comenta

*

(*) Camps obligatoris

L'enviament de comentaris implica l'acceptació de les normes d'ús