Tindràs un fill que serà rei

Ahir no eres a Anglaterra. Avui, tampoc. Però si poses la tele, t’hi teletransportaràs inexplicablement. Mentida, hi ha un motiu ben clar: ha nascut l’hereu. “It’s a boy” deien les pantalles més altes de la ciutat, acompanyades d’una cigonya digital.

L’espectacle que s’ha creat al voltant del naixement del fill de la Kate et bloqueja les connexions neuronals. Entens que hi hagi gent monàrquica, però et preocupa la seva exaltació davant d’un certificat de naixement. Els crits, la histèria i l’emoció provocades per aquella dona ben simpàtica que ha penjat el cartell en un ganxo no el superen, pel que pots observar a la tele, ni la notícia que el fill de qualsevol dels assistents ha trobat feina després d’un any a l’atur.

El que et preocupa, també, és que cap dels assitents no sap si aquest nouvingut serà el Rei que esperen. Li toca ser-ho, però pot ser un fill de puta desgraciat, o, simplement, un incapaç (en qualsevol de les seves variants). Però bé, això no es contradiu amb el càrrec de rei.

Un dia vas dir que t’agradaria tenir un fill per poder anar als parcs infantils (ho vas dir irònicament). Avui pots dir que voldries tenir un fill monarca, només per saber què se sent veient l’absurda imatges de centenar de persones aplaudint i cridant davant d’un paper firmat, després que hagues nascut el teu fill.

Summertime Sadness és un tema de Born to die, disc de Lana del Rey. El disc sona bé. Aquesta versió millor. Però el seu directe es de les pitjors coses que has vist mai. Natural Born Killers és una pel·lícula d’Oliver Stone que no has acabat mai de veure.

Comenta

*

(*) Camps obligatoris

L'enviament de comentaris implica l'acceptació de les normes d'ús