No menges a casa d’imbècils

Ahir havies quedat per dinar i  vas proposar un restaurant que més o menys fa bons menús de migdia. No és fàcil a Barcelona, però quan les coses s’han de dir, s’han de dir: era el Goliard, al Carrer Progrés de Gràcia.

Normalment quan expliques les anècodtes que farceixen aquest bloc, no dius ni noms ni cognoms, però avui has decididt que sí. Per què? Perquè també has decidit que no hi tornaràs mai més. I t’agradaria que ningú hi posés els peus. De fet, ahir ni hi vas menjar al final, però en vas tenir prou amb la rebuda. Va ser una experiència que ja has viscut en altres llocs de la ciutat, però elevada a la màxima potència.

Havíeu quedat tres prsones, però a la tercera li faltaven cinc minuts per arribar. Vau demanar taula i us va dir que només li’n quedava una, però que no us la podia donar si no hi éreu tots. D’acord, aquesta estúpida mania. “Menjarem igual, eh”. La simpàtica cambrera també us va dir que si arribava una taula de quatre aniria abans, perquè clar… Mare meva. No t’ho podies creure. La cambrera simpàtica se’n va anar i tu vas seguir-la. Li vas dir que no acabaves d’entendre per què no podíeu seure. Ella va respondre: “Crec que t’ho he epxlicat prou bé, no?”. D’acord, anem així. Doncs espera que treus les teves armes. Mires al voltant. Hi ha dues taules de quatre buides. Una seria la vostra. A l’altra hi ha una dona sola esperant a tres persones. Li dius a la cambrera. Ella fa mmm i et diu que ja no la pot fer fora, s’ha assegut sense avisar, a part que el seu home és client habitual. Perdona? Vés a la merda, realment. Aneu tots a la merda.

El Goliard de Gràcia és una merda.

Like Eating Glass és un gran tema de Bloc Party. Els vas veure en directe amb les mateixes persones que ahir vas dinar. Una de les persones amb qui dinaves t’ha deixat un llibre que llegiràs aquest estiu, els Diaris de John Cheever.

 

 

3 comentaris

  • Marta Corral

    25/07/2013 10:40

    Apuntat. Més ben dit, esborrrat. Cal dir que tb era un dels meus llocs de referència però el darrer cop que hi vaig ser vaig trobar que el menú del migdia no era tan meravellós com antigament. Una pèrdua…

  • ian fletcher

    25/07/2013 12:11

    Em sembla qu’el problema aqui es la cambrera, no el restaurant.

  • Jordi Casanovas

    25/07/2013 20:39

    El restaurant és responsable directe de la manera de fer de la cambrera. Acabem amb la mala educació a tots els serveis i passa per denunciar-ho. Ben fet.

Comenta

*

(*) Camps obligatoris

L'enviament de comentaris implica l'acceptació de les normes d'ús