No esperis cap heroi

Abans d’engegar de nou el blog, has fet un exercici d’onanisme davant de l’ordinador. No has entrat a cap web de vídeos porno, sinó que simplement has rellegit els últims posts que havies escrit. T’has autocomplagut amb la teva literatura. Ho has fet, però, per reprendre el fil de manera adequada. Costa, sempre costa, sobretot quan et reincorpores laboralment en una data que encara està a la franja de la xafogor d’agost.

Llegint-te, te n’has adonat del negativisme que impregna els teus últims escrits. Te’n vas anar de vacances enfadat amb el món i sembla que les vacances t’ho han tornat de la millor manera que han sabut.: en ple viatge, et vas fotre de lloros i et vas matxacar els canells. Els canells i els colzes. Un quadro.

Un quadro és la política, també, i no només la del teu país, no. La política com a concepte. Avui, malgrat que t’havies proposat anar en contra d’aquest negativisme pre-vacances, el visionat de diversos fragments de notícies amb polítics de protagonistes t’ha fet plantejar de què serveix en realitat la política. Has vist tan clar (i no estàs dient que siguis el primer en veure-ho) que és un joc de nens al pati de l’escola, on els nens acaben tots amb el cap rebentat o perdents els ulls, que t’han vingut ganes de vomitar.

Se t’ha il·luminat una mica el pensament, però, quan has llegit la proposta del jove suís David Roth, per tal d’acabar amb els sous fora de lloc de molts empresaris del seu país. Per un moment, en una primera lectura, has pensat que l’única manera que la política tingui sentit avui en dia és quan els que no en són membres actius (els que en tenen un càrrec) hi fiquen cullerada. La contra-política és el que li dóna forma a la política. Tot i així, la lectura amb concentració de l’article t’ha fet veure que és el líder de les joventuts socialistes. Al teu cap ha passat inevitablement de ser un heroi a algú que aviat formarà part d’una inevitable corrupció. I això no t’agrada que et passi.

Necessites que algú et torni l’esperança.

Hero és un tema de Soukie & Windish. No podies tornar al teu blog sense uns djs que no fossin alemanys. Aquestes vacances també has fet una lectura suposadament política. La novel·la Karnaval, de Juan Francisco Ferré, no és una novel·la d’estiu. El món que dibuixa és massa fosc.

Comenta

*

(*) Camps obligatoris

L'enviament de comentaris implica l'acceptació de les normes d'ús