No necessites cap post-it

Avui uns amics t’havien demanat que passessis per casa seva a fer una sèrie de coses. Ells són de vacances i volien que algú els regués les plantes, revisés que tot estava a lloc, etc. Aquest “etc.” és el més fotut. Quan has arribat a casa seva t’has sentit idiota perquè després d’una conversa amb ells en què et van detallar tot el que esperaven de tu, tu no et vas apuntar res de res. I és evident que certes tasques no eren gaire difícils de deduir, però tu, obsessinat amb la perfecció, no volies oblidar-te res. Per què no t’ho vas apuntar ni que sigui en un pos-it reutilitzat?

Però de sobte t’has adonat que vius al segle XXI i que la conversa que vas tenir amb ells va ser a través de Facebook, i que Facebook guarda totes les converses, i que només calia entrar al Facebook del teu mòbil per tenir la llista de deures que t’havien posat. No necessitaves ni el pos-it ni la memòria per res.

Tampoc necessites la memòria per recordar la majoria d’aniversaris (tot i que  hi ha gent que ho amaga), tampoc necessites la memòria per saber per quins carrers has d’anar per arribar a casa d’algú. No necessites la memòria per res i suposes que com va passar amb la cua dels micos, d’aquí uns anys perdrem la memòria del tot.

Potser s’hi hauria de fer alguna cosa, per no perdre-la.

Keep control és una cançó que vas sentir fa poc a la ràdio del cotxe i que vas recordar que t’havia encantat fa molts anys. Poques vegades penges vídeos d’una actuació en directe. Aquesta de Sono s’ho mereix pel seu nivell de freakisme. Estremida memòria, de Jesús Moncada,  és una novel·la complexa però que l’apuntaries a tots els post-its que poguessis per no oblidar-te mai de recomanar-la.

Comenta

*

(*) Camps obligatoris

L'enviament de comentaris implica l'acceptació de les normes d'ús