Seràs jutjat

Ahir vas tenir una conversa llarga amb una amiga que feia temps que no veies. Vau parlar sobretot de temes professionals i va sortir el, sempre tabú, món dels sous. Poca gent explica què cobra, tot i que molta ho pregunta. A la xerrada d’ahir va sortir de forma natural i va servir per confirmar-te que aquest país  no té en compte la gran responsabilitat que els metges porten sobre les espatlles. És cert, i ho has comentat més d’una vegada, que molts metges tenen cara i actitud de lluç quan vas a la seva consulta, però també és cert que la majoria d’ells han d’aguantar la cara de lluç de molts pacients. Però, al marge d’això, que ho ha de fer molt altra gent (tu també ho feies quan treballaves a l’FNAC, per exemple), els uròlegs, les ginecòlogues, els cirurgians, les cirurgianes, mantenen en vida aquest país i el seu sou queda molt lluny d’aquesta màxima irrefutable. Injust.

La justícia és un univers inabarcable. Avui has llegit la notícia de la sentència contra Manning, el jove soldat americà que va destapar informació confidencial sobre el seu país. Ha rebut la condemna més gran que mai s’ha aplicat a un informant. Segons el que has llegit, se li ha aplicat en tal mesura per donar una lliçó a Snowden. Per tenir amenaçat a algú altre, més que per castigar al propi Manning. Així és la justícia. Ningú no se n’escapa.

I need to get away és un tema de Flashmob & Pastaboys. Italians. Quan eres petit, et pensaves que Truman Capote era italià. Pel cognom. Vas robar-li El convidat del dia d’Acció de Gràcies a algú. No recordes a qui. Després el vas deixar i no te’l van tornar. La justícia.

Comenta

*

(*) Camps obligatoris

L'enviament de comentaris implica l'acceptació de les normes d'ús