La gent es droga

Al metro, t’has ssegut just a davant de dos nois-homes que anaven una mica malament (la seva edat és difícil de dir per culpa del seu estat físic). Anaven d’aquell malament que ja no és circumstancial, sinó que eren el prototip d’alcohòlic amb seqüeles. Tu has segut davant seu, t’has posat a llegir el diari, però no podies evitar desconcentrar-te amb els seus comentaris. Majoritàriament eren crits a totes les noies que passaven. Per un moment has tingut por que et diguessin alguna cosa a tu, i no perquè tinguis pits (que no en tens), sinó perquè estaves fent el cultureta davant seu.

A Plaça de Sants han pujat dues noies que pràcticament ho ensenyaven tot. Venien de festa, clarament. S’han assegut al teu costat, just davant dels dos nois-homes. Has patit per elles. Has pensat: pobres, la que els espera. S’aixecaran d’aquí no res. Un dels nois-homes ha començat a parlar amb elles i, sorprenentment, elles li han seguit la conversa com aquell que res, ben contentes. No es coneixien. T’ha estranyat i has decidit mirar els ulls de les dues noies. Eren les onze del matí i anaven drogades fins a les celles. I s’han fet petons de presentació, i han parlat dels seus aniversaris (?!?!?), de si algun dia quedarien o què. S’ha vist bé els uns als altres?

Per una banda, però, aquest moment tenia alguna cosa encantadora. L’hostilitat amb la que tu t’has mirat aquell parell d’homes-nois, s’ha convertit en una amistat en el cas de les dues noies per culpa de les drogues que havien esnifat. No és bonic això?

Drogueu-vos tots.

Ahir vas tenir una conversa virtual sobre LCD Soundsystem, el concert dels quals vas veure al Sonar de fa uns quants anys. Al sonar hi ha molta droga. A la novel·la Trainspotting d’Irving Welsh i a la pel·lícula del mateix nom de Danny Boyle, també n’hi ha.

Comenta

*

(*) Camps obligatoris

L'enviament de comentaris implica l'acceptació de les normes d'ús