Desapareixeràs

La veritat és que mai has estat ecologista, ni, tampoc, un gran amant dels animals. Això no vol dir que se te’n pixi el medi ambient. Vol dir més aviat que no et veus compartint la teva vida amb un gos, amb un gat o amb un esquirol. Tampoc sues massa per reciclar, tot i que recicles. Però no et tornes boig si a casa teva no hi ha espai pel reciclatge orgànic. Fas paper, vidre, plàstic i la resta. Fas el que pots sense escoltar gaire els mites sobre la inexistència de plantes de reciclatge. El que està clar és que fas alguna cosa. Potser no hi dediques la vida, potser no ets un activista, però alguna cosa fas perquè no desaparegueu tots del planeta molt abans del que ens penseu. Perquè desaparèixer creus que desapareixereu tots.

Vas llegir al diari una notícia que vas comentar amb la teva amiga i companya de pis. Ella domina molt més el tema de l’ecologia i de les energies renovables i te’n va fer cinc cèntims dels dubtes que et van sorgir, però encara t’han quedat moltes preguntes a dins. T’han quedat a dins i això que encara no has estat capaç de tancar la boca, de la sorpresa, de l’estupefacció que et va provocar l’article. Es veu que el Govern Central introdueix canvis en la gestió de la natura amb la nova llei d’Avaluació Ambiental. Simplificant (deixes clar que ho dius sense matisos) els promotors podran atacar la natura si després ho compensen en el que s’ha anomenat Banc de la Natura. Invertiran diners en altres zones que ho necessitin.

En definitiva, la natura es converteix en un mercat més. Mira, tu crema-li els geranis a la veïna de baix, que ja plantaràs un pi a Collserola.

We disappear forma part d’un disc meravellós de Jon Hopkins, Immunity. Pell de gallina. Jon Hopkins va fer la BSO d’una pel·lícula que sembla interessant però que es queda a mitges tintes, Monsters, de Gareth Edwards.

Comenta

*

(*) Camps obligatoris

L'enviament de comentaris implica l'acceptació de les normes d'ús