Hi ha cabrons que van molt de pressa

Eres al metro, just acabat d’entrar al vagó, a la Barceloneta, una de les parades més turístiques de Barcelona. Darrere teu, han entrat un senyor gran anglès, acompanyat de la seva dona i de dos nois, no saps si eren els seus fills. Entre ells, hi havia una noia maca maca maca, que s’ha enganxat a l’home anglès, ha tapat el seu braç amb un mocador i li ha tret la cartera de la butxaca. Ho has vist perfectament. La molt cabrona no ha trigat gens a fer-ho.

Qui ha trigat has estat tu, que t’has bloquejat i no has reaccionat prou ràpid. Has vist la noia sortir amb la cartera, acompanyada d’un altre noi maco maco maco, que feia de còmplice. Just quan ja estaven a punt de tancar les portes, has reaccionat i, en anglès, has avisat l’home. S’ha atabalat, ha fet els possibles per anar darrere la noia i al mateix moment un altre noi encara més maco, que era just a la porta del metro, ha cridat “Sir! Sir!” I ha senyalat la cartera, que era just al terra del vagó. La noia maca l’havia deixat caure després de prendre-li tots els bitllets. El noi maco de la porta del metro era un de la seva troupe de cabrons carteristes que devia fer el paper del bo de la pel·lícula.

El pobre home anglès ha quedat descol·locat. T’ha mirat a tu com si tu fossis un d’ells, un noi maco i cabró capaç de robar-li cartera a qualsevol turista.

No t’estranya que tothom sospiti de tothom en aquesta ciutat i en aquest país on vius.

Slow és un tema de Mount Kimbie, un duet anglès. Pickpocket és una obra mestra de Bresson.

1 comentari

  • ian fletcher

    09/09/2013 18:41

    Hmm, ben escrit i ben escenificat aquest text!

Comenta

*

(*) Camps obligatoris

L'enviament de comentaris implica l'acceptació de les normes d'ús