Fas pipí

Si haguessis de comptar les vegades que has pixat des de l’últim post que vas escriure per aquest bloc, trigaries una setmana més a escriure. Et faltaria temps perquè pixes molt. De fet, diuen que és bo per la salut, però tu a vegades et preocupes. Ho associes més a una qüestió de nervis que altra cosa. Quan ets a casa, escrivint, i no et surt una rèplica, podries aixecar-te a buscar galetes o xocolata, però no. Beus aigua, molta aigua. I, en conseqüència, pixes, pixes molt.

Et pensaves que anar al lavabo a fer pipí era una pràctica que s’aprenia de forma més o menys natural, però diumenge, veient un nou programa de Tv3, te’n vas adonar que no, que els teus pares et van formar. I és cert, els pares et van ensenyar a fer servir un orinal, a no fer-t’ho al llit. En definitiva, fer pipí no és una pràctica que un pugui aprendre tot sol. Però no et deixis enganyar per llegendes urbanes.

Al programa de Tv3, una parella gay explicava les seves vicissituds en l’educació de la seva filla adoptada. Sense ànims de desmerèixer a ningú, sí que vols senyalar una afirmació que t’ha mantingut intranquil fins avui. Els dos nois asseguraven que, perquè la seva filla aprengués a fer pipí asseguda, ells van començar a fer-ho asseguts, també. En un primer moment et va semblar lògic, però de sobte vas pensar en la teva mare. Mai no la vas veure fent pipí dreta davant teu perquè aprenguessis a fer pipí dret, tu, que ets un home. I, de fet, tampoc no recordes veure el teu pare ensenyant-te com ho feia perquè seguissis el seu model. Creus que explicant-ho en van tenir prou.

We share our mother’s health és un tema de The Knife, concert que vas seguir de dalt a baix, per molt que t’estiguessis pixant. Un llibre que també et va costar de deixar mentre el llegies (tot i que no te l’enduies al lavabo, perquè allà no hi saps llegir més que whatsapps) va ser ¿Es usted un psicópata? de Jon Ronson. Creus que no, que no ho ets.

Comenta

*

(*) Camps obligatoris

L'enviament de comentaris implica l'acceptació de les normes d'ús