Has vist el Papa

Vas anar a una escola de monges, quan els “coles” de monges ja no eren el que eren, però quan moltes de les monges encara anaven vestides de monges. Els teus pares no són creients o, com a mínim, no practiquen de cap manera. Si ho són, ho porten molt endins. La religió, a la teva vida, hi ha estat present a través dels teus avis i de les monges de la teva escola de monges. Els teus pares t’hi van portar perquè era la concertada, perquè feien una hora més i els anava bé a nivell laboral i, en el fons, perquè la teva escola de monges tenia molt bon nom a Figueres. I n’estàs content: vas aprendre a fer punt de creu (buscaràs una foto d’aquell pallasso que vas cosir i la penjaràs un dia en aquets bloc), vas perdre la paciència fent macramè i vas jugar a apuntar a la pissarra una pregària quan et tocava ser del grup de pregària (hi havia també el grup de neteja i el grup de silenci; anàveu canviant segons la setmana).

Us feien confessar, us feien anar a missa, us feien parlar de religió i això és el que t’ha quedat. Aquesta mirada analítica sobre una religió i unes creences que no tens, per molt col·legi de monges que hagis trepitjat. Però, com a mínim, tot això et va obrir la curioistat. I la curiositat va fer que diumenge, aprofitant que passaves tres dies a Roma, demanessis d’anar al Vaticà a l’amiga que et feia un meravellós tour per la ciutat. Volies veure el Papa.

I així ho vas fer, amb els teus propis ulls i amb els de l’iPhone, que tenies aixecat entre la multitud per poder fer la ràfega de fotos quan passés per davant teu (i de miler de perones que et trepitjava). L’experiència té molt a veure amb la dels estupefaents. Sense la devoció envejable (en certs aspectes) que demostraven la resta, la pujada d’adrenalina et va fer suar. La teva amiga i tu suàveu pel sol que picava i pels nervis de poder tenir el Papa a prop. Simplement pel fet de poder dir que si has anat a Roma, has d’haver vist al Papa. El “baixón” de després va confirmar que l’experiència havia estat intensa. Com si us haguéssiu pres pastilles, efectivament.

Una experiència al·lucinògena, tan al·lucinògena com fer-te anar a missa cada divendres quan estaves al teu col·legi de monges. Tan al·lucinògena i tan poc eficient, no ho pots dir d’altra manera.

Bette Davis Eyes es un tema de Kim Carnes que va ser hit l’any que vas néixer, el 1981. No la vau escoltar mai a classe de música. Els 80 són importants, també, a l’espectale que estreneu demà, I love Tv, amb textos de tots els autors que han estrenat a la Sala Flyhard i amb direcció de Cristina Clemente i de tu mateix. Al Club Capitol.

Comenta

*

(*) Camps obligatoris

L'enviament de comentaris implica l'acceptació de les normes d'ús