La mirada

Ahir, just en sortir de la prèvia de l’espectacle que avui estreneu, et vas topar amb diverses mirades. En creuar la primera porta del Club Capitol, la mirada de la noia que no sabia si ja podia tancar la sala o no. Al vestíbul, la mirada d’uns espectador pendents de si algun actor/actriu sortia per allà, i just a peu de carrer, les mirades dels amics que havien vingut a veure el muntatge. Acostumes a precipitar-te i a escriure el futur abans d’hora. Ahir, a través de les seves mirades, totes juntes, totes sumades, ho vas tornar a fer. La seva mirada, que no tenia cap paraula, et va fer entrar en pànic. La seva mirada va engegar l’estúpida màquina que porteu tots els que escriviu, dirigeu, pinteu, fotografieu i que, tard o d’hora, s’acaba engegant quan us exposeu al públic. Sigui quin sigui el grau, sempre hi ha implicació i trasbals. I ahir tu vas pensar que les seves mirades implicaven alguna cosa, afirmació  que, pensada ara, en la distància, és totalment absurda. La mirada, per molt que expliqui, no ho pot explicar tot.

Avui, al metro, una noia amb síndrome de Down et mirava constantment mentre escoltava alguna cançó amb uns auriculars. Era rock català. Deixava anar, de tant en tant, alguna paraula. No deixava, però, de mirar-te. Fins i tot quan, incosncient, s’ha ficat un dit a l’orella per netejar-se-la, unes quantes vegades. Quan ha acabat, sí, ha apartat la mirada, s’ha mirat el dit, buscant-hi cera, segurament, i després t’ha tornat a mirar. Si ja et costava abans, aguantar-li la mirada, ara encara t’ha costat més.

Potser és que quan una mirada no va acompanyada de paraules, quan una mirada pot voler dir tantes coses, tu entres en pànic.

Iris és un tema de Kleerup. Kleerup és d’Estocolom. Estocolm és la capital de Suècia. Suècia està prop de Dinamarca. A Dinamarca s’hi va crear Forbrydelsen, contundent sèrie de la que en va néixer The Killing.

Comenta

*

(*) Camps obligatoris

L'enviament de comentaris implica l'acceptació de les normes d'ús