El vostre pa de cada dia

Aquesta setmana finalment tornaràs a classes d’alemany, després d’una aturada obligatòria. Fa riure perquè mentre lluites per dominar l’idioma de la Merkel i de la seva família, vas perdent l’anglès que et pensaves que no perdries mai. Com l’anar amb bicicleta. Però sí, l’anglès es perd. Mires pel·lícules, llegeixes llibres de tant en tant, però si el parles fas una mica de vergonya. A veure, et pots comunicar sense problemes, fins i tot pots tenir converses llargues, però de cap manera ets capaç de mantenir converses oficials o una mica serioses. Per tant, res de fer servir l’anglès professionalment. I l’alemany tampoc. Molt bé, que macu que és això d’aprendre idiomes. Que macu que quedes quan els intentes parlar. Tu que sempre et penses que en saps molt de tot el que en penses que en saps molt. Baixa de peus a terra.

Baixa de peus a terra i torna a entrar a la fleca on vas a comprar el pa de tant en tant. La noia, una venedora molt i molt simpàtica (i no ho dius irònicament), atén una cua de 5 persones. La fleca té èxit perquè fan pa de debò, no pa congelat. Just a davant teu hi ha una parella de joves estrangers, segurament del nord. El noi li demana un entrepà a la venedora. Li demana en anglès. La noia respon amb un anglès perfecte. I no es queda aquí. Enceta una conversa que et fa caure els collons per terra. Parla un anglès tan perfecte com el del client. Et passa la mà per la cara. I pel cap, t’hi passa un pensament: mai no hauries dit que aquella venedora de la fleca parlés un anglès tan bo. És vergonyós dir-ho, però no havies pensat ni que parlés anglès.

Cregut. Toca de peus a terra i deixa de tenir prejudicis. El dia que sàpigues escriure aquest post directament en anglès o en alemany, ja en tornaràs a parlar.

Bread & Butter és un tema del dj britànic Carl Cox. També és britànic Ian McEwan, de qui t’acabes de comprar Operació Caramel, la seva última novel·la.

Comenta

*

(*) Camps obligatoris

L'enviament de comentaris implica l'acceptació de les normes d'ús